Lycaon pictus

gos salvage africà (Lycaon pictus)

El gos salvage africà (Lycaon pictus), també cridat licaón, és una espècie de mamífer carnívor de la família dels cánidos endèmic del continent africà que es troba en ambients sabanoides. És l'únic representant viu del gènero Lycaon. Es distinguix del gènero Canis per una dentició altament especialisada per a una dieta hipercarnívora i falta de espolones. S'estima que al voltant de 6400 adults, inclosos mil quatrecents individus madurs viuen en trentanou subpoblaciones que estan totes amenaçades per la fragmentació de l'hàbitat, la persecució humana i els brots de malalties. Ya que la subpoblación més gran provablement consta de menys de doscents cinquanta individus, el gos salvage africà figura en perille d'extinció en la Llista Roja de la UICN des de 1990.

El seu nom científic significa; gos motejat, fent referència a la seua pelaje tricolor de taques negres, blanques i òxit distribuïdes irregularment, llevat la part davantera de la cara i la gola, que sempre són negres i de l'última mitat de la seua coa, que sempre és blanca. Resulta característic de l'espècie que no hi haja dos individus en el mateix patró de taques. Les femelles solen ser d'un 3 a un 7% més menudes que els machos i és l'única espècie de cánido que posseïx quatre dits en els peus anteriors i posteriors. Pot aplegar a medir fins a 75 cm d'altura en la creu i superar els 30 kg de pes. Els machos són més corpulentos que les femelles. Tenen grans orelles redonejades i enhiestas. Posseïx fortes mandíbules i la seua fòrmula dental és la següent:Plantilla:Fòrmula dental.

El gos salvage africà és un animal molt social, que viu en manadas en #jerarquia de domini separades per a machos i femelles. Excepcionalment entre els carnívors socials les femelles, en lloc dels machos, es dispersen del grup natal una volta que alcancen la madurea sexual. A les crío se'ls permet alimentar-se primer dels cadàvers dels seus assuts. Els gossos salvages són caçadors diürns especialisats en la caça d'antílops, que capturen perseguint-los fins a l'agotament. Com atres cánidos, el gos salvage africà regurgita menjada per a les seues crío, pero esta acció també s'estén als adults, fins al punt de ser central en la seua vida social. Els seus enemics naturals són els lleons i les hienes: els primers maten als cánidos sempre que els siga possible, mentres que les hienes són cleptoparásitos freqüents.

Encara que no és tan prominent en el folclore o la cultura africana com uns atres carnívors africans, ha segut respectat en vàries societats de caçadors-recolectors, en particular les dels egipcíacs predinásticos i el poble Sant.