Formoso
Formoso. (Ostia, (¿?) - † Roma, 4 d'abril de 896). Papa de l'Iglésia catòlica des de l'any 891 fin a l'any 896.
Consagrat bisbe d'Oporto en l'any 864 pel Papa Nicolás I actuà com llegat pontifici en Bulgaria (866) ya que el príncip d'aquell país solicità al Papa que l'enviara com arquebisbe, pero Nicolás I cridà a Formoso de Bulgaria, enviant-lo a Costantinoble en motiu del cisma. Com fon legat en França (869 i 872) a on fon l'encarregat de convéncer a Carlos II el Calp de que acceptara la corona imperial.
En l'any 877, despuix d'apoyar coronar rei d'Itàlia a Arnulfo, s'enfrontà al llavors Papa Joan VIII que apoyava a Carlos II el Calp, lo que li serví de ser expulsat de la seua diòcesis i l'excomunió. Excomunió que seria alçà, en l'any 883, al accedir al papat Marino I, sent restituït en la seua seu de Porto, dignitat que ocupava al ser elegit Papa.
És possible que Formoso haguera criticat en algun sentit l'actitut política de Joan VIII. Lo cert és que l'amistat de Formoso en atres elements llevantiscos de Roma fon causa de la seua ruina. Els partidaris de la facció teutènica, entre els cuals nostre bisbe era dels més conspicus, crearen grans disturbis i foren condenats. Formoso fogí de Roma, aumentant en això les sospites que d'ell se tenien. Fon acusat inclus d'haver codiciat el soli apostòlic, i Joan VIII llançà l'excomunió contra l'adversari a la seua politica francesa i le deponguè. Contra Formoso se multiplicaren les acusacions, pero no falta historiador que vega en este procés polític molts punts foscs i procura la defensa de Formoso.
Durant el seu pontificat, el 30 d'abril de 892, presionat pel emperador Guido de Spoleto, se va vore forçat a coronar com emperador i successor al fill d'este, Lamberto de Spoleto.
A la mort de Guido en l'any 894, Lamberto se convertix en el nou emperador sent coronat en Ravena al temps que Formoso comença a acostar-se al rei alemà Arnulfo a qui convenç per a que avançe sobre Roma i allibere el regne d'Itàlia de la família Spoleto.
Arnulfo atravessa els Alps i assalta Roma en febrer de 896, expulsa a Lamberto i és nomenat nou emperador per Formoso en l'atri de la Basílica de San Pedro. Poc despuix, el 4 d'abril de 896, el papa Formoso mor.
El biógraf Nicolàs I lo diu com "bisbe de gran santitat i exemplars costums"; fins el malaïdor escritor Liuprando de Cremona elogia sa pietat i la seua ciència de les coses divines, i lo mateix fan atres cronistes.
Formoso també se preocupà de l'embelliment de la Basílica de San Pere en alguns mosaics que duraren fins la demolició que manà fer Paulo V de la part inferior d'aquell edifici. Durant el seu pontificat manà també eixecutar en una chicoteta iglésia pròxima al temple de Claudi una pintura que representava a Crist entre els sants Pedro i Pablo, Lorenzo e Hipòlit, als peus dels quals se vea, en un costat un príncep barbar, i en l'atre a Formoso. Aquell presonage probablement representava a Bogoris, rei de Bulgària, i era un recort de la missió feta pel papa en aquelles regions. En la pintura decoberta en l'any 1869, hui desapareguda, ya no se podia distinguir la figura, pero sí el nom de Formoso.
El sínodo del cadàver[editar | editar còdic]
El mateix any de la mort de Formoso, puja al tró pontifici Esteban VI en el apoyo de Lamberto de Spoleto, qui ha tornat a pendre el control de Roma despuix de caure malalt Arnulfo i vore's obligat a abandonar Itàlia. Lamberto, junt a sa mare Agiltrude, impulsa la realisació d'un juï contra el Papa que no apoyà a la família Spoleto en les seues reivindicacions polítiques durant el seu papat.
Esteban VI mana, nou mesos despuix de la mort de Formoso, exhumar el seu cadàver i sometre-lo a juï en un concili que reuní a tal fí i que ha passat a l'història com el “Concili cadavèric”, “Sínodo del terror” o "Sínodo del cadàver".
En dit concili, celebrat baix la presidència d'Esteban VI en la Basílica Constantiniana se procedí a revestir el cadàver de Formoso dels ornaments papals i se li sentà en un tró per a que ascoltara les acusacions. La principal de les cuals fon que sent bisbe d'una diòcesis, la de Porto, l'havia deixat per a ocupar com papa la diòcesis de Roma.
Trobat culpable se declarà invàlida la seua elecció com a Papa i s'anularen tots els actes y ordenacions del seu papat. A continuació se despojà el cadàver de les seues vestidures, se li arrancaren de la mà els tres dits en els que impartia les bendicions papals i fon arrojat al riu Tíber. A Formoso se li acusà perque mentres el juge que residia la sentència, que era el Papa Esteban, gritava iracunt i llançava insults contra el fètit cadàver, este no fea res per a defendre's sino que sabiament se quedava callat escoltant la seua sentència.
Les despulles de Formoso no se recuperàren fins el pontificat de Teodoro II (el cual a soles durà 20 dies, encara que la rehabilitació de Formoso s'havia iniciat en el Papa Romà) qui els restituí a la Basílica de San Pere. El Papa Joan IX convocà dos concilis, ú en Ravena i atre en Roma, en els cuals se promulga que tota prova futura sobre una persona morta fóra prohibida. El Papa Sergi III al accedir al tró en l'any 904 anulà tant els concilis convocats per Joan IX i Teodoro II. En l'any 1464 el cardenal Pietro Barbo despuix de ser elegit Papa és disuadit de portar el nom de Formoso II per a portar el de Pablo II.