Anar al contingut

Damaliscus lunatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tsessebe (Botswana).jpg
tsessebe comú (Damaliscus lunatus)
Per a la localitat de Pakistan vore Topi (Pakistan).


El tsessebe comú (Damaliscus lunatus) és un mamífer pertanyent a la família Bovidae. Habita les sabanes i planicies inundables del nort de Botswana, este d'Angola, noreste de Namíbia, Zàmbia, Zimbabue i sectors de Suràfrica. Es troba regionalmente extint en Moçambic.[1] Anteriorment s'incloïa en una espècie junt al topi i korrigum (Damaliscus korrigum), i el tsessebe de Bangweulu (Damaliscus superstes), les quals es consideren espècies separades.


És un bóvido de mijà tamany, de cara molt allargada i orelles estretes terminades en pico. Pesen de 85-165 kg en una alçada d'1 m. abdós sexes tenen banyas anellats i curvats casi fins a l'extrem suaument cap a arrere. Presenten forma de lira i la seua llongitut és mijana, com a màxim de 50-70 cm en abdós sexes. La coloració és parda rojosa, en àrees negruzcas en la part superior de les pates i de to blanc groguenc en la part inferior. Una gran taca negra va de la base de les banyes fins al hocico. Els jóvens presenten un color arenenc. El pelaje és curt, suau i lluent. La coa és molt prima, terminada en un mechón de pèl negre.

Viu en sabanes i praderies, preferentment si estan alguna cosa arboladas. Observa un règim herbívor i s'alimenta de pastura. Tendix a concentrar-se en les zones en abundant menjar i apleguen a reunir-se mils d'eixemplars. En algunes àrees efectuen migracions estacionals. Els machos ocupen territoris d'extensió variable: des de poques decenes de metros quadrats fins a varis quilómetros quadrats. Els marquen en orina i excrements.

Els seus enemics són el lleó, el lleopart, el guepardo, el licaón i les hienas; vesprada o enjorn, algun chacal pot atrevir-se en les crío. Ha segut intensament caçat. L'expansió de l'agricultura i la caça furtiva han fet disminuir molt el número i distribució. Són capaços de sobreviure gràcies als diners que proporciona la caça puix són uns animals molt delicats i no sobreviuen fàcilment a les sequies. Encara que ha desaparegut de diverses zones, encara no està en perill d'extinció.

Quan s'esglaya, el tsessebe pot córrer a una velocitat de 70 km/h i, a voltes, inclús botar sobre un atre eixemplar per a escapar del perill.


Referències

[editar | editar còdic]