Anar al contingut

Conilurus albipes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
rata conill de peus blancs (Conilurus albipes)

La rata conill de peus blancs (Conilurus albipes) és una espècie extinta de rosegador l'àrea del qual de distribució originalment comprenia els boscs que anaven des de #Adelaida a Sídney, fins a vore's restringit la zona suroriental d'Austràlia. Del tamany d'un menut gat, era considerat un dels majors rosegadors natius del territori australià.

Conilurus albipes mantenia hàbits nocturns, i acostumava viure en els arbres. De fet, construïa els seus nius (omplint-los de fulls i provablement herba) en les branques huecas d'eucalipto. La mare traslladava a les seues crío subjectant-se estes fortament a les seues mames.

Els natius de Sídney denominaven a la rata conill de peus blancs gnar-ruck, traduint-se lo anterior com "conill-galleta". Conilurus albipes constituiria un verdader problema per a les tendes dels nouvinguts #colon anglesos al voltant de 1788.

L'últim espècimen de la espècie va ser recolectat en 1845, no obstant, existixen reportes de la mateixa en el periodo 1856-1857. I. Bernie Joyce i Doug A. McCann en la seua obra Burke & Wills - The Scientific Legacy of the Victorian Exploring Expedition, referixen que l'animal va ser vist pel mege i botànic aficionat alemà Hermann Beckler en les rodalies del sistema fluvial del riu Bulloo en abril de 1861 (específicament, en el campament 53 de l'expedició). Adicionalment, senyalen que la partida de rescat dels restants dels exploradors Robert O'Hara Burke i William John Wills de 1862 (la qual incloïa al expedicionario Alfred William Howitt), va recolectar un eixemplar en el sur del riu Cooper.[1] Albiraments no confirmats de l'espècie varen seguir registrant-se inclús fins a ben entrada la década dels 30 de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Entre els factors que possiblement varen ocasionar la seua extinció trobem: l'introducció de rates que competirien directament en Conilurus albipes per les fonts d'aliment (fungiendo ademés com a vector de malalties per a este), la també introducció de gats i rabosots que varen eixercitar molt provablement el paper de depredadors "agressius" de la rata conill de peus blancs, i per últim, la desaparició de la agricultura del pal incendiari que ajudava a mantindre sà l'hàbitat forestal de l'animal.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Joyce (2012). Burke and Wills: The Scientific Legacy of the Victorian Exploring Expedition (en anglés), CSIRO Publishing, p. 138 i sigs.. ISBN 0643103325.