Baguatherium
.jpg)
Baguatherium és un gènero extint de piroterio, grup de mamífers herbívors de piteu natius d'Amèrica del Sur (meridiungulados). Baguatherium deu el seu nom científic al lloc de Bagua Gran a on es va descobrir el holotip, unit al terme en grec latinissat therium que es traduïx com "béstia", mentres que el nom de l'espècie, B. jaureguii, és una referència a Ángel Jauregui, antic director de l'Institut Regional de Cultura que va ajudar en la preservació de llocs fòssils.[1] Baguatherium va ser descobert la formació El Milacre, en el departament d'Amazones, en l'actual Perú, que data de finals del Oligoceno Inferior, fa uns 31 millons d'anys.[1]
D'este animal es coneixen restants parcials, incloent l'holotip (eixemplar MUSM 436) consistent en un maxilar parcial de cinc centímetros de llarc[1] més restants referits com un fèmur esquerre i dents molar. Estos restants escassos no obstant mostren que era un pirotérido, parent del millor conegut Pyrotherium[1] d'Argentina, al que es va deure semblar tenint un aspecte d'animal cuadrúpedo robust, una miqueta com els elefants i com els astrapoterios, meridiungulados suramericans similars a tapirés en els que no estaven emparentats. Com estos animals, Baguatherium posseïa grans dents en forma de clau, constituïts per dos parells d'incisius en abdós mandíbules, possiblement una trompa curta per a arreplegar els seus aliments i un cos compacte que mediria uns tres metros de llarc i fins a 2.5 tonellades de pes.[1] Esta espècie va deure viure en zones d'estuaris contigües en l'antiga mar amazónico que va haver en Suramérica en el Cenozoico.[1]