Australopithecus deyiremeda
Australopithecus deyiremeda és una espècie extinta d'hominino[1][2][3] que va viure fa prop de 3.3-3.4 millons d'anys en el nort d'Etiopia, més o menys en la mateixa época i lloc que l'espècie Australopithecus afarensis, els restants de la qual inclouen els de la ben coneguda Lucy.
Descobriment
[editar | editar còdic]El 4 de març de 2011, es varen trobar varis restants fòssils de mandíbula i maxilar en peces dentarias i algunes dents soltes en l'àrea d'estudi del Proyecte Paleontológico Woranso-Mille localisat en la regió d'Afar en Etiopia, prop de 520 km al noroest de la capital Addis Ababa i a 35 km, al nort d'Hadar (Etiopia) (el lloc del descobriment de Lucy).[4] El maxilar fòssil, catalogat com BRT-VP-3/1, tenia dents menudes i ossos de la galta en posició més alvançada; les mandíbules, BRT-VP-3/14 i RT-VP-3/37, són robustes, i en esmalt gros en algunes dents, #lo que sugerix que l'espècie «estava provablement adaptada a recursos alimentaris més durs, correosos i més abrasivo» que A. afarensis.[5][6][7] Els autors de la seua descripció varen especular que esta espècie era molt provablement un descendent de A. afarensis i possiblement és ancestral sobre el clado successiu que inclou al gènero Homo (al que pertanyen els humans moderns) i a Paranthropus (freqüentment coneguts com els "australopitecinos robusts").[2]
Yohannes Haile-Selassie, el conservador d'antropologia física en el Museu Cleveland d'Història Natural (i descobridor dels ossos fòssils de la mà Ardi) va escriure que «L'àrea d'estudi Woranso-Mille ha produït fins ara més de 120 #espècimen fòssils de homininis datats d'entre 3.4 a 3.8 millons d'anys».[8][9]
Repercussions i interpretacions de la troballa
[editar | editar còdic]John D. Hawks de la Universitat de Wisconsin–Madison va afirmar a la publicació New Scientist, «Si Haile-Selassie està en lo correcte, yo pense que lo únic raonable de concloure és que un número desconegut de restants de l'esquelet de Australopithecus afarensis en realitat pertanyen a esta nova espècie. Açò significa que tot lo que s'ha escrit sobre variació, funció i l'anatomia de Australopithecus afarensis a partir de restants fragmentarios ara deu ser posat en dubte».[10]
Carol Ward, una antropòloga de l'Universitat de Misuri, Columbia, va dir que els fòssils «cauen per fòra del ranc de variació de qualsevol espècie descrita fins ara», pero es necessitaran més #espècimen per a fer una comparació vàlida.[5] Ward va mencionar que Lucy va poder haver estat acompanyada d'atres australopitecinos adaptats a diferents casetes ecològiques.
Tim D. White ha afirmat que es necessita més evidència abans de concloure que la variació dels fòssils no és simplement la diversitat esperada dins de Australopithecus afarensis.[11][10]
William Kimbel, un paleoantropólogo de la Universitat Estatal d'Arizona va afirmar que les distincions entre este espècimen i A. afarensis «són prou sotils».[5]
Vejau també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . DNews.
- ↑ 2,0 2,1 (2015).Nature.521(7553)
- 483.doi:10.1038/nature14448.
- ↑ (2015).Nature.521(7553)
- 432.doi:10.1038/521432a.
- ↑ Bogar, Glenda. . Cleveland Museum of Natural History. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2016. Consultat el 29 de maig de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 . Science News. Science/AAAS.
- ↑ . Reuters. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2015. Consultat el 29 de maig de 2015.
- ↑ . Consultat el 28 de maig de 2015.
- ↑ (2015).Journal of Human Evolution.78
- 44–59.ISSN 00472484.doi:10.1016/j.jhevol.2014.08.005.
- ↑ . Cleveland Museum of Natural History. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2016. Consultat el 29 de maig de 2015.
- ↑ 10,0 10,1 . New Scientist.
- ↑ «[1]», WSJ. Consultat el 28 de maig de 2015.