Argentodites coloniensis

Erro al crear miniatura:

Argentodites coloniensis (Argentodites coloniensis)

Argentodites coloniensis és un possible mamífer multituberculado del Cretácico d'Argentina. És l'única espècie del gènero Argentodites i li'l coneix a partir d'una única quarta premolar inferior (p4) en forma de navaixa, provinent de la formació de la Colónia, que correspon pràcticament o completa al Maastrichtiense (l'últim pis faunal del Cretácico). La p4 mida 4,15 mm de llongitut i presenta sis cims en el marge superior i llargues crestes associades en cada banda. El esmalt es compon de prismes coberts total o parcialment per una funda, situats a una mija de 6,57 μm l'u de l'atre. Zofia Kielan-Jaworowska va descriure i va donar nom al fòssil en l'any 2007. Basant-se en la forma de la dent i les característiques de l'esmalt, va sugerir que es tractava d'un multituberculado i possiblement un cimolodonta (un grup de mamífers majoritàriament boreales que varen aplegar a Argentina des de Norteamérica). Aixina i tot, en el 2009 dos equips d'investigadors varen argumentar que Argentodites podria ser similar o idèntic al feruglioterio, un membre del menut grup austral dels gondwanaterios. A pesar de que encara es debat la filiació, els mateixos gondwanaterios podrien ser multituberculados.

Descobriment i etimologia

A. coloniensis és conegut a partir d'un únic dent premolar, denominat MPEF 604 i custodiat en les coleccions del Museu Paleontológico Egidio Feruglio de Trelew (Argentina). Prové de la part central de la formació de la Colónia, en la província de Chubut (Argentina), que correspon al Cretácico superior (Maastrichtiense i possiblement una part del Campaniense). En 2007, Zofia Kielan-Jaworowska i colaboradors varen descriure el #premolar com un nou gènero i una nova espècie, Argentodites coloniensis. El nom genèric Argentodites combina el nom "Argentina" i l'ètim grec antic hodites ("viager"), que aludix a la presunta migració d'este animal des de Norteamérica fins a Argentina, mentres que el nom específic coloniensis fa referència a la formació de la Colónia.

Morfologia

L'únic espècimen conegut de A. coloniensis és un quart #premolar inferior (p4) en forma de navaixa. Medix 4,15 mm de llongitut, 2,10 mm d'altura i 1,35 mm d'esgambi. La corona està casi completa, pero falta gran part de les raïls. Kielan-Jaworowska va valorar dos possibles orientacions de la dent, una en el marge posterior casi vertical i l'atra en el marge inclinat cap arrere, i al final es va decidir per la primera, que donava un posicionament més natural de les raïls. A pesar de que la dreta i l'esquerra de la dent són casi idèntiques, va considerar que lo més provable és que la dent fora una p4 del costat esquerre, en el costat llingual més convexo cóm és habitual en les p4 dels multituberculados cimolodontes dotats d'una p4 gran.

La raïl anterior és més gran que la posterior. Vists des del costat, els màrgens superior i posterior són rectes, pero l'anterior és convexo. El marge superior presenta un renc de huit cims, la primera de les quals es troba a una distància del marge anterior equivalent a un terç de la llongitut de la dent. L'última és l'única que es veu desgastada, cosa que indica que la dent pertanyia un animal jove. Hi ha unes llargues crestes que s'estenen en diagonal i cap alvance des dels cims fins a les vores llingual i labial de la dent. Les sèt primeres crestes de cada costat estan conectades als cims corresponents, pero les octaves no apleguen tan llunt. A abdós costats de la dent, hi ha unes menudes crestes situades darrere l'octava cresta que s'estenen fins al marge posterior, denominades "cresta posterolabial" i "cresta posterolingual". La vora llingual presenta una cresta encara més menuda.

S'ha conservat en bones condicions casi tot el esmalt dental de la dent, que es compon de prismes (fajos de cristals d'hidroxiapatita) d'un diàmetro mijà de 3,8 μm. La majoria de prismes estan totalment coberts per una funda, pero en alguns esta funda està oberta. Els prismes es curven una miqueta cap a la superfície exterior de la dent. Es poden observar cristals de material interprismático situat entre els prismes, a un àngul d'uns 45°. La distància mija entre prismes és de 6,57 μm, de manera que hi ha uns 27.247 per mm².

Classificació

Kielan-Jaworowska i colaboradors varen classificar A. coloniensis cóm un multituberculado, dins d'un divers grup de mamífer prehistòric de Laurasia que també és conegut a partir d'uns quants restants dubtosos o fragmentarios de Gondwana. Basant-se en la microestructura de l'esmalt semblat a la dels ptilodontoideos, un subgrup de cimolodontes, ho varen ubicar sense molta certea en este clado. Per un atre costat, el marge posterior recte recorda a l'un atre gran subgrup de multituberculados (els plagiaulácidos), mentres que el marge superior de la p4 no és tan regrés com en els ptilodontoideos. Varen considerar A. coloniensis com una espècie diferent de MACN-RN 975, un fòssil fragmentario de maxilar inferior en p4 de la formació dels Alamitos (Cretácico superior d'Argentina) que varen descriure com multituberculado "plagiaulácido", ya que la p4 de MACN-RN és rectangular i té menys cims. Creïen que A. coloniensis era un immigrant de Norteamérica, pero no varen poder determinar en precisió en quin moment del Cretácico va aplegar a Sudamérica.

En un artícul sobre la filiació dels gondwanaterios publicat en l'any 2009, Yamila Gurovich i Furten Beck varen afirmar que la diferència de forma entre MACN-RN 975 i A. coloniensis és deguda del gran desgast sofrit per l'espècimen dels Alamitos. Varen argumentar que les parts no desgastades del p4 són pràcticament idèntiques a les parts corresponents del p4 de A. coloniensis. Ademés, varen afirmar que MACN-RN 975 presentava tantes crestes com A. coloniensis i tenia una mida similar (un 15% més gran). Varen assignar MACN-RN al gondwanaterio Ferugliotherium i, per lo tant, varen sostindre que Argentodites provablement correspon al feruglioterio o una espècie propenca. El mateix any, Guillermo Rougier i colaboradors també varen sugerir que A. coloniensis podria ser molt propenc al feruglioterio en un artícul sobre els mamífers de la formació d'Allen, una atra unitat rocosa del Cretácico argentí. El feruglioterio és un gondwanaterio trobat en depòsits del Cretácico superior d'Argentina, mentres que els gondwanaterios en sí són un grup menut i enigmàtic del Cretácico superior i el Paleógeno de Sudamérica, la Antàrtida, Madagascar, la Índia i possiblement Tanzània. A pesar de que la posició evolutiva dels gondwanaterios encara és objecte de debat, els dos equips que han identificat A. coloniensis com un gondwanaterio consideren que els gondwanaterios o be són multituberculados o be són parents propencs.

Bibliografia

• Gurovich, I. i Beck, R. 2009. «The phylogenetic affinities of the enigmatic mammalian clade Gondwanatheria» (en anglés) (subscripció). Journal of Mammalian Evolution 16:25–49.
• Kalthoff, D.C. 2000. «Die Schmelzmikrostruktur in donen Incisiven der hamsterartigen Nagetiere und anderer Myomorpha (Rodentia, Mammalia)» (en alemà), Palaeontographica (A)259(1–6):1–193.
• Kielan-Jaworowska, Z., Ortiz-Jaureguizar, I., Vieytes, C., Pascual, R. i Goin, F.J. 2007. «First?cimolodontan multituberculate mammal from South America» (en anglés). Acta Palaeontologica Polonica 52(2):257–262.
• Rich, T.H., Vickers-Rich, P., Flannery, T.F., Kear, B.P., Cantrill, D.J., Komarower, P., Kool, L., Pickering, D., Trusler, P., Morton, S., Klaveren, N. van i Fitzgerald I.M.G. 2009. «An Australian multituberculate and its palaeobiogeographic implications» (en anglés). Acta Palaeolontologica Polonica 54(1):1–6.
• Rougier, G.W., Chornogubsky, L., Casadio, S., Paéz Arango, N. i Giallombardo, A. 2009. «Mammals from the Allen Formation, Clapix Cretaceous, Argentina» (en anglés) (subscripció). Cretaceous Research 30:233–238.