Anachlysictis

Anachlysictis és un gènero extint de mamífer carnívor pertanyent al grup dels Sparassodonta, metaterios emparentats en els actuals marsupials, que varen habitar Suramérica en el Cenozoico. A diferència d'atres restants assignats a la família Thylacosmilidae (grup de marsupials depredadors dotats de "dents de sabre") que s'havien trobat fins al seu descobriment, Anachlysictis és el primer registre d'este tipo de borhienoideos en el nort de Suramérica, i també el més primitiu i antic de la família (i de fet, el primer registre confirmat que no pertanyia al gènero Thylacosmilus fins a la publicació oficial de Patagosmilus en 2010^[1]). Esta espècie (el nom de la qual de gènero prové del grec [a]na, "cap a" i Achlysictis, un sinònim més modern de Thylacosmilus; l'específic, gracilis, "grácil", pel seu menut tamany) va ser trobada en la formació Villavieja en la zona de La Venda en Colòmbia, un conegut jaciment fòssil de mitan del Mioceno, basant-se en uns fragments que inclouen una porció anterior de la mandíbula inferior, en una incipient dent molar carnasial i un tros de la volta craneal.^[2]

Anachlysictis, a diferència del seu parent millor conegut, Thylacosmilus, era més menut, en un pes propenc als 18 quilograms,^[3] i les característiques d'especialisació estaven menys desenrollades, com els vorells en la mandíbula inferior per a ajustar els claus (per lo que els caninos tampoc eren tan llarcs, en térmens de proporcions), i també caria del vorell de la conca ocular que caracterisava al seu parent tardà, #lo que donaria al seu cràneu un perfil més aplanado. Per lo demés pot supondre's que la seua anatomia general no estava tan especialisada com la dels seus parents posteriors, pero ya posseïa dents carnasiales per a processar més efectivament la carn i claus aplanados, localisats just baix del nas, sense ser transversalmente redonejats com en atres mamífers carnívors no especialisats, mentres que la zona d'estage del múscul masseter (que intervé en els moviments de la mandíbula) ya estava reduïda.^[4] Açò es deu a que, com en atres depredadors "dents de sabre" més derivats, com Thylacosmilus i el felino Smilodon, este múscul es reduïx, #lo que deixa més espai a l'articulació de la mandíbula per a que aumente el seu àngul d'obertura, #lo que si be afecta la potència mandibular es troba compensat lloc que no necessiten una impressionant força de mossegada per a usar els seus claus, ya que deixen que els ben desenrollats músculs del coll s'encarreguen de fer baixar el cràneu i aixina poder travessar els claus a través de la carn dels seus assuts.

cal destacar que fins al seu descobriment se suponia que Thylacosmilus era un parent propenc de la família Borhyaenidae, o inclús un membre especialisat de la mateixa, havent sorgit a fins del Mioceno; les característiques més primitives de Anachlysictis i la seua edat fan pensar en un orige molt anterior dels tilacosmílidos, en la base de la superfamilia Borhyaenoidea, que la seua monofilia està pendent de revisió. De fet, el patró dels molar de Anachlysictis resulta molt similar al del poc conegut metaterio Hondadelphys, també procedent de la zona de la Venda i abans tingut com una espècie inusual de zarigüeya i actualment considerat com a membre primitiu dels esparasodontos, per #lo que Hondadelphys ben podria representar el clado germà dels tilacosmílidos.^[4]

Referències

↑ Forasiepi A. & Carlini A. A new thylacosmilid (Mammalia, Metatheria, Sparassodonta) from the Miocene of Patagonia, Argentina. Zootaxa 2552: 55–68 (2010)
↑ Goin, F. J. (1997). New clues for understanding Neogene marsupial radiations. In: Vertebrate Paleontology in the Neotropics. The Miocene Fauna of La Venda, Colòmbia, R. F. Kay, R. Cifelli, R. H. Madden, and J. Flynn, eds., pp. 185-204, Smithsonian Institution Press, Washington, DC.
↑ Wroe, S., Argot, C., & Dickman, C. (2004). On the rarity of big fierce carnivores and primacy of isolation and area: tracking large mammalian carnivore diversity on two isolated continents. Proceedings of the Royal Society B Biological Sciences, 271(1544), 1203-1211.
↑ ^4,0 ^4,1 Goin, F.J. 2003. Early marsupial radiations in South America. En: M. Jones, C. Dickman i M. Archer (eds.), Predators with Pouches, The Biology of Carnivorous Marsupials, CSIRO Publishing, Austràlia, pp. 30-42.

Enllaços externs

Commons

Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anachlysictis.
(en anglés) Marsupial 'bears' and marsupial sabre-tooths en el blog Tetrapod Zoology

[1] Forasiepi A. & Carlini A. A new thylacosmilid (Mammalia, Metatheria, Sparassodonta) from the Miocene of Patagonia, Argentina. Zootaxa 2552: 55–68 (2010)

[2] Goin, F. J. (1997). New clues for understanding Neogene marsupial radiations. In: Vertebrate Paleontology in the Neotropics. The Miocene Fauna of La Venda, Colòmbia, R. F. Kay, R. Cifelli, R. H. Madden, and J. Flynn, eds., pp. 185-204, Smithsonian Institution Press, Washington, DC.

[3] Wroe, S., Argot, C., & Dickman, C. (2004). On the rarity of big fierce carnivores and primacy of isolation and area: tracking large mammalian carnivore diversity on two isolated continents. Proceedings of the Royal Society B Biological Sciences, 271(1544), 1203-1211.

[Goin,_2003-4] 4,0 ^4,1 Goin, F.J. 2003. Early marsupial radiations in South America. En: M. Jones, C. Dickman i M. Archer (eds.), Predators with Pouches, The Biology of Carnivorous Marsupials, CSIRO Publishing, Austràlia, pp. 30-42.

[1]

[2]

[3]

[4]