Informàtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ordenador actual eixecutant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux.

L'Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilisant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En lo que hui dia coneixem com a informàtica influïxen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenrollat durant l'història per a donar recolzament i potenciar les seues capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre estes màquines cal destacar l'ordenador.

En l'informàtica convergixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenroll de programes, aixina com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica l'unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.

L'informàtica s'utilisa en múltiples tasques, per eixemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenroll de jocs, etc.

La paraula Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'ingenier Philippe Dreyfus en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.

L'informatica, tambe nomenada computacio en America, es una ciencia que estudia metodos, tecniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informacio i senyes en format digital. L'informatica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del segle XX, en l'aparicio de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el telefon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informacio.

En 1957 Karl Steinbuch afegi la paraula alemana Informatik en la publicacio d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informacio). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar Informatik en el significat d'«estudi, organisacio, i la diseminacio de l'informacio cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En angles, la paraula Informatics fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en 1962, quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme Computer Sciencie, traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.

Historia

En els inicis del proces d'informacio, en l'informatica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monotons de l'area administrativa. L'automatisacio d'eixos processos portà com a conseqüencia directa una disminucio dels costs i un increment en la productivitat. En l'informatica convergixen els fonaments de les ciencies de la computacio, la programacio i metodologies per al desenroll de software, l'arquitectura de computadors, les xarcies de computadors, l'inteligencia artificial i certes qüestions relacionades en l'electronica.

Se pot entendre per informatica a l'unio sinergida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestio de negocis, almagasenament i consulta d'informacio, monitorisacio i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigacio, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes multimedia, medicina, biologia, fisica, quimica, meteorologia, ingenieria, art, etc. L'informatica pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos critics. Actualment es dificil concebir una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informatica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les mes simples qüestions domestiques fins els calculs cientifics mes complexos.

Entre les funcions principals de l'informatica es conten les següents:

  • Creacio de noves especificacions de treball
  • Desenroll i implementación de sistemes informatics
  • Sistematisacio de processos
  • Optimización dels metodos i sistemes informatics existents
  • Facilitar l'automatización de senyes

Sistemes de tractament de l'informacio

Els sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electronics, permeten el processament automatic de l'informacio. Conforme a aixo, els sistemes informatics deuen realisar les següents tres tasques basiques:

  • Entrada: captacio de l'informacio. Normalment son senyes i órdens ingressades pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.
  • Proces: tractament de l'informacio. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma secuencial com resoldre un requeriment.
  • Eixida: transmissio de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.

Sistema operatiu es un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora. Sistemes d'enviament i control, son sistemes basats en la mecanica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogistica, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electro, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent electrica, si es alterna o continua o si es induida, contrainducida, en fase o desfase (vore periferic d'entrada).

Sistemes d'archiu, son sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informacio que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informacio demanada.

Codic ASCII, Es un metodo per a la correspondencia de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicacio entre dispositius digitals aixina com el seu proces i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informatics utilisen el codic ASCII per a representar texts, grafics, audio i infinitat d'informacio per al control i manipulacio de dispositius digitals.

En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el numero del codic ASCII apareixera el caracter corresponent, unicament funciona en teclat que tinga les tecles numeriques.

Virus informatics

Els virus informatics son programes que s'introduixen en una computadora, sense coneiximent de l'usuari, per a eixecutar en ell accions no desijades.

Estes accions son:

  • Unir-se a un programa.
  • Mostrar mensages o imagens, generalment incomodes.
  • Ralentizar o bloquejar la computadora.
  • Destruir l'informacio almagasenada.
  • Reduir l'espai en el disc.

Els tipos de virus informatics que existixen son:

  • Cucs: arreplegant informacio, contrasenyes, per a enviar-la a atre.
  • Bombes llogiques o de temps: que s'activen quan succeix alguna cosa especial, com pot ser una data.
  • Troyans: fa que les computadores vagen mes llents.
  • Virus falsos: informacio falsa.

Estos virus se poden previndre fent copies de seguritat.

  • Copies de programes originals.
  • Rebuig de copies d'orige dubtos.
  • Us de contrasenyes.
  • Us d'antivirus.