Renaiximent flamenc
La Pintura del Renaiximent flamenca i dels Països Baixos representa la resposta al sigle XVI dels artistes del nort al Renaiximent italià.
Estos artistes, que van des d'els manieristes d'Anvers i Hieronymus Bosch de començament del segle, fins als manieristes del nort de final del sigle XVI com Hendrick Goltzius i Joachim Wtewael, bevien tant de les innovacions recents de la pintura italiana com de les tradicions locals dels primitius flamencs.
Anvers era el centre artístic més important de la regió. Molts artistes treballaven per les corts europees, com el Bosch, les imàgens fantàstiques del qual varen deixar un ampli llegat. Jan Mabuse, Maarten van Heemskerck i Frans Floris varen adoptar els models italians per a incorporar-los al seu llenguage artístic propi.
Els pintors holandesos i flamencs també varen incorporar temes nous com el paisage i la pintura de gènero. Joachim Patinir, per eixemple, va jugar un rol important desenroll els paisages, mentres que Pieter Brueghel el Vell i Pieter Aertsen varen contribuir a popularisar la pintura de gènero.