Pere el Gran
Pere el Gran Valéncia, Regne de Valéncia, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285; en aragonés Pero,[1] en llatí Petrus) fon un sobirà de la Corona d'Aragó en els títuls de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de Valéncia (1276-1285) i despuix de la conquista de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.[2] Està enterrat en el Real Monasteri de Santa Maria de Santes Creus, i la seua tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seua conquista militar del Regne de Sicília el 1282 es féu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar mediterrànea, sinó portava en la seua cua un escut o un Senyal Real:
- ↑ Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
- ↑ Regnat: Rei d'Aragó, Rei de Valéncia i Comte de Barcelona