Gran Cisma d'Occident
Revisió de 11:29 4 jul 2015 per Jose2 (Discussió | contribucions)
En l'història de l'Iglésia Catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilisada per fer designar el periodo de crisis vixcut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establit en Roma i l'atre en Avinyó, es consideraven l'únic i llegítim Papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres. El cisma es va resoldre finalment en el Concili de Constança (1417), que establí de nou un únic Papa reconegut per tota la Cristiandat.