Tractat de Corbeil
El Tractat de Corbeil fon un acort signat en Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes en el departament francés d'Essonne, prop de París) entre (San) Luis IX de França i el Rei d'Aragó Jaime I el Conquistador.
La mort de Ramón Berenguer V de Provença en 1245 i les noces de la seua filla Beatriz en Carlos d'Anjou (germà de Luis IX), així com la mort de Ramón VII de Tolosa, la filla del com estava casada en un atre infant de la casa real francesa, havien debilitat la posició internacional de la Corona d'Aragó.
El tractat es va signar l'11 de maig de 1258. Per este tractat, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria en Felipe, hereu de Luis IX; el rei francés, com a hereu de Carlemagno, renunciava als drets sobre els comtats d'Empúries, Barcelona, Besalú, Cerdanya, Conflent, Girona, Osona, Rosselló i Urgel. Jaime I, a canvi, renunciava a la comarca de la Fenolleda i Perapertusés, que incloïen els castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel, Peyrepertuse i Quéribus.
A més, va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcassona (rebudes en feu de Tolosa des del 1213), Rasés, Béziers, Termes i Menerbés. També renuncia a Agde i Nimes (el vescomte del qual es reconeixia com feudatari del rei aragonés des de 1112) i Rouergue, Millau i Gavaldá. Quedaven el viscondat de Carlat i el senyoriu de Montpeller en la baronia de Omeladés. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebujada pel rei en ratificar els documents el 16 de juliol de 1258. El 17 de juliol el rei renuncia als drets sobre Provença en favor de Margarita, filla de Ramón Berenguer IV i esposa del rei francés.
L'efecte fonamental del tractat fon eliminar definitivament als monarques de la Corona d'Aragó com a factors polítics en el Migdia francés. Un efecte secundari fon la transferència de Provença a la Casa de Valois, la qual, després de l'extinció de la casa, s'incorpora a la corona francesa.