Verps incoatius

Se dice verbos incoativos, en morfolochía lingüistica, a los verbos que en latercera conchugación y en la segunda conchugación presentan morfemas verbals irregulars con una -ix- (se pronuncia -ix- en aragonés oriental y -x- en aragonés occidental). Estos verbos etimolochicament marcaban lo principio d'una acción u comportamiento, encara que en a luenga actual muitos d'ellos perdioron este significato Els verps incoatius son els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.

Alguns verps d'a conjugació que termina en -er son naixer, creixe, mereixer i pareixer. Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius son pocs: bullir, collir, cosir, eixir, fugir, morir,obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir son irregulars con canvi d'O a U.

Present d'indicativo	Present de subchuntivo
Servixsc	Servixca
Servixes	Servixques
Servix	Servixca
Servim	Servim
Serviu	Serviu
Servixen	Servixquen