Arquitectura de l'antiga Grècia
L'arquitectura de l'antiga Grècia fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores).
Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats ordens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostingut). Els ordens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.