Pistolerisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:31 15 oct 2014 per Posmo (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923. Consistí en l'assessina...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El pistolerisme fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de Barcelona.

Desenroll

La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els Sindicats Lliures o "grocs" i aumenta l'anarcosindicalisme. El Govern nomenarà al general Severiano Martínez Anido com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com Pau Sabater en 1919, Evelio Boal en 1921, Salvador Seguí (El noi del sucre) i Francesc Comes en 1923 i advocats com Francesc Layret en 1920. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la Llei de fugues, que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president Eduardo Dato serà assessinat en 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Bibliografía

  • Balcells, Albert. El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923).