Faraó

Màixquera del faraó Tutankamon, en la que el rei-chiquet apareix tocat en el Nemes

Faraó (del llatí Pharao) és la denominació bíblica (en hebreu: פרעה‎; en grec: ΦΑΡΑΏ) donada al rei de l'Antic Egipte. Per a els antics egipcis el primer faraó fon Narmer, denominat Menas per Manetó, qui governà cap al any 3050 a. C. L'ultim faraó fon una dona: Cleopatra VII, d'ascendencia helènica, que regnà de l'any 51 al 30 a. C.

No obstant, el títul de "faraó", en el seu terme egipci pr ˤ3, "casa gran", soles deuria utilisar-se en puritat, quan Egipte aplegà a ser-ho de veritat, estenent el seu poder més allà del seu territori original, que se produí solament a partir de l'Imperi Nou, més especificament, a amijanats de la Dinastia XVIII, després del regnat d'Hatshepsut.

Els faraons foren considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu Horus. A partir de la dinastia V també eren «fills del deu Ra». Normalment no foren deïficats en vida. Era després de la seua mort quan el faraó se fusionava en la deïtat Osiris i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples.