Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema llingüístic concret, i les relacions entre ells. És una branca de la filologia i actualment té relació en la síntesis de veu i la llingüística computacional. Establix quins són els fonemes d'una determinada llengua, és a dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules d'atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en sílabes. La transcripció fonològica dels fonemes es posa entre // per distinguir-la de la fonètica, dels fons, entre claudàtors [].
Desenroll i adquisició del sistema fonològic
La fonologia estudia el contacte entre els sons d'una paraula, mos posa en alerta de quan un nano té problemes fonològics importants i li cal un tractament logopèdic individualisat. Fins als tres primers anys de vida els nanos aprenen el còdic llingüístic i sovint trobem assimilacions, omissions i substitucions de caràcter no estable pero cal vigilar la seua evolució. Més allà les quatre anys les omissions de les consonants inicials i intervocàliques ya no es consideren evolutives i és convenient fer una valoració del seu perfil fonològic. Si s'observen trets greus en el seu perfil, seria necessari recomanar un tractament logopèdic. El nano que frontalisa els sons i transforma totes les velars (/c/ /g/) i la fricativa (/s/) en el fonema /t/ necessita una intervenció aviat. Als cinc anys són processos fonològics preocupants la simplificació dels grups consonàntics directes, la indiferienciació entre els sons /l/ /r/ /d/, omissió de consonants i sílabes inicials i simplificació de diftoncs. Als sis anys el desenroll fonològic ha d'estar completat perqué és necessari per a l'adquisició de la lectoescritura.