Himne de Catalunya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Els Segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. El seu orige data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per a defendre la llibertat de la terra.

La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, elements de tradició oral que ya havia recollit anteriorment l'escritor i filòsof Manuel Milà i Fontanals e nl'any 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre en 1892 adaptant la melodia a la cançó ya existent. La primera versió registrada que se'n conserva data de l'any 1900.[1] Es pot vore darrere de l'himne una cançó primitiva naixcuda en la sublevació de Catalunya de l'any 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, en la qual els pagesos varen protagonisar importants episodis.

Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fon declarat himne oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realisat i divulgat en l'any 1994.[2]

Català Valencià


Catalunya, triomfant,

tornarà a ser rica i plena!

Endarrera aquesta gent

tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines!

(tornada)

Que tremoli l'enemic

en veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d'or,

quan convé seguem cadenes!

(tornada)

Catalunya, triumfant,

tornarà a ser rica i plena!

Arrere esta gent

tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vinga un atre juny

esmolem ben be les aïnes!

(tornada)

Que tremole l'enemic

en veent la nostra ensenya:

com fem caure espigues d'or,

quan convé seguem cadenes!

(tornada)

Referències

  1. Error en el títul o la url.«». ara.cat. [Consulta: 11 setembre 2012].
  2. «Apartat sobre els Segadors al web de la Generalitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2011. [Consulta: 11 de setembre de 2011].