Llac
Plantilla:Referencies adicionals
Un llac (del llati lacus) es un cos de aigua dolç, d'una extensio considerable, que se troba separat del mar. L'aporte d'aigua als llacs ve dels rius, d'aigües freáticas i precipitacio sobre l'espill d'aigua.
Els llacs se formen en depressions topografiques creades per una varietat de processos geologics com moviments tectonics, moviments de massa, vulcanisme, formacio de barres, accio de glaciars i fins i tot impactets de meteorits. Tambe existixen llacs creats artificialment per la construccio d'una presa.
Els grans llacs que no tenen eixida al mar son cridats tambe «mars tancats», com el mar Caspio, pero la regla no es clara, puix se parla del mar Mort i del Gran Llac Salat. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caracter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs. Atre eixemple d'un llac que no te eixida al mar es el Llac de Valencia en Veneçola
L'ecosistema llacustre
Es un sistema dinamic que evoluciona llentament en el temps i el clima. Durant mils i millons d'anys, els solages se van depositant en el fondo dels llacs, acumulant-se en grossors de metros fins decenes de metros. Al mateix temps, els aiguamolls o els cinturons de vegetacio boscosa poden colonisar la part central. Un llac en el temps se pot farcir, i no funcionar ya mes que com un estany, despres se convertix en un aiguamoll i mes tart pot aplegar a ser un bosc humit (en les zones que seguixen tenint prou humitat).
A mesura que el llac es mes profunt, mes important es la inercia termica i quimica de la massa d'aigua. Pel contrari, alguns grans cossos d'aigües superficials com els llacs poc profunts son molt sensibles i responen immediatament als canvits ambientales (clima, hidrologia, contaminacio, les activitats humanes). Aço es aplicable tambe, pero a atres escales espai-temporals als estanys i els mars.
Els llacs poc profunts, te primes lamines d'aigua.[1][2]
Alguns volcans posseixen llacs de crater, alguns dels quals son llacs acits i altament mineralisats (Nota: tambe conegut com llacs de lava).
Els llacs relativament tancats, son vulnerables a certes especies invasores quan han segut introduides en ells (intencionalment o no).
Equilibri hídrico
Els llacs son alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per surgencias, o per glaciares. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o tambe per evaporación.
Els llacs son una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al rec de cultius, com font de aigua potable, i en alguns casos per a produir energia electrica.
Corrents
Encara que estancada, l'aigua dels llacs te moviments interns. Ademes de les corrents creades pels rius, aigües amunt o aigües avall, i els manales subterraneus, poden produir-se ones provocades per diverses causes, com l'accio del vent sobre la superficie de l'aigua. Ademes, els llacs estan subjectes a una serie de moviments, autentics desplaçaments de l'aigua d'un costat a atre del llac, observables com depressions reals d'una part en l'atra costa.
Per ultim, les diferents capes d'aigua se mouen en fondaria deguda a les diferencies de temperatura, en funcio de la fondaria, del dia i de les estacions.
Estratts
Els llacs estan mes o menys estratificats termicament, en funcio del pH, de l'oxigen i ecologicament. Esta estratificacio, que pot estar subjecta a importants variacions estacionals, poden ser registrat en els solages, aixina com els nivells de certs contaminants. Alguns moluscs (caragoles i bivalvats), en funcio de si colonisen o no la zona profunda dels llacs poden ser indicadors de fenomens de anoxia o de toxicitat dels fondos.[3]
Tipos de llacs segons la seua formacio
Es possible deduir l'orige d'un llac si s'observa el seu entorn. Un llac es un cos d'aigua estancada en una depressio del sol. Les depressions llacustres s'han format a partir d'una o varies forces del subsol.
Els llacs molt profunts potser sorgiren a arraïl de moviments tectonics, aço es, quan s'afonen blocs de la corfa terrestre; els redons i de bordes alts tal volta se formaren quan se desplomà o volà el crater d'un volca; els allargats podrien ser restantts de valles glaciars; per ultim, els de forma de mija lluna son per lo regular producte de canvits mes recents en el curs de riu. No obstant, ningu d'estos cossos d'aigua dolç es permanent.
Per les glaciaciones
Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En Canada, Finlandia, parts de Escandinavia i els Alpes abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciación ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gel de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristalts, fregà el fondo de les valles, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de Nova York i el de Lucerna, el de Com i el de Garda, en els Alpes. Els cinc Grans Llacs (Canada-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciación, fa 15.000 anys. El mar Baltic sorgi tambe en eixa epoca, a mesura que la capa escandinava de gel - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:
- Llac glaciar, produits per la dinamica de grosses capes de gel (indlandsis) en terreny de poca pendent durant el Pleistoceno, ocasionant depressions i drumlins en el terreny. Ej: En Canada està el 60% dels llacs del mon i la gran majoria son glaciars, aço es degut a la xarcia de drenage que caracterisa este territori. En Finlandia hi ha uns 180,000.[4]
- Llac proglacial, produit en una area periglaciar per l'efecte de represa d'una morrena (llac morrénico) o una presa de gel que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio isostática. Ej: Comu en serres tropicals com els Andas, especialment en la Serra Blanca del Perú a on s'ha construit uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse.
- Llac subglacial, produits per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la Antártida hi ha molts llacs subglacials, el llac Vostok es el major.
- Fiordo de aigua dolça, a on l'elevacio del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canalts, com el llac de Com, llac de Garda i atres llacs sudalpinos de Italia.
- Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la illa Manitoulin dins del llac Furo en Ontario, Canada.
Per forces tectoniques
Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El llac Baikal, el mes profunt del mon, el llac Tanganica, el segon mes profunt, i el mar Mort se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa mes de 20 millons d'anys.
- Llac tectonic format en la depressio d'una falla o fossa tectonica que deformen la corfa, per lo que son allargats i profunts, com el llac Victoria, el llac Titicaca o el llac Baikal en Siberia, que te mes de 1.600 m de fondaria.
Per activitat volcanica
Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes hermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora craters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilometros de diametro. Llacs d'este tipo els hi ha en Centroamérica, Islandia, Italia, Alemania i Nova Zelandia. Els llacs de perola son molt mes grans i se produixen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de tarquim i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En Luzón, Filipines hi ha un llac de crater en el volca Taal que a la seua volta està dins d'un llac de perola.
- Llac de crater, format en un crater volcanic en zones plujoses i està influenciat quimica i termicament pel volca. Eixemplets son el llac del Crater dels Estatts Units i molts llacs de les illes Kuriles.
- Llac de perola, format en una perola volcanica com per ej. el llac Tova de Indonesia en 100 Km de llongitut, el llac Cocibolca de Nicaragua que se formà en la perola mes gran del mon i el llac Cuicocha en Equador.
- Llac de lava, format per lava fosa en un crater volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca Kilauea en Hawái.
- Embassament volcanic. Les emanaciones de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el llac Kivu, en Africa.
Per represamiento
- Embassament natural, produit per derroque de costeres, congelament en formacio de plaques de gel o menuts embassamentts construits per castores.
- Llac artificial, tambe cridat represa, presa, reservorio, embassament i si es una bassa menor se denomina estany. Construit per a diversos fins com reservorio agricola, font d'aigua potable, presa hidroelectrica, prenvención de creixcudes, per a facilitar la navegacio, enramada, deports aquatics i generalment pot ser un embassament d'usos multiples. Eixemplets mes coneguts son la Represa d'Itaipú entre Brasil i Paraguai, i la Presa de les Tres Goles en Chinenca.
Per humitat del sol
La saturacio del terreny origina diversos tipos de chapulles:
- Oasis, produit per una font d'aigua subterranea o pou artesia en una zona arida. Per ej.: Huacachina, oasis en el desert coster del Perú.
- Aiguamoll o ciénaga, format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del mon es el Pantanal en Sudamérica, conformat per una xarcia de basses i terrenys inundables en 3 països.
- Mareny o llac coster, produit per filtración o inundacio en maror alta, donada la seua proximitat al mar. Son d'aigua salada, dolç o salobre i generalment conte fondos arenencs.
- Estorada, produit per filtración o inundacio en les creixcudes, donada la seua proximitat a rius o llacs. (No confondre en estuari)
Un terreny inundable no es considerat llac degut a que no presenta una conca definida.
Per endorreísmo
El predomini del clima arit en una regio, reduix o elimina l'erosio fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismets de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporación, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalinos o secs.
- Llac salat o llac endorreico a voltes cridat mar interior, produit en una conca endorreica. Per ej. el mar Caspio com el major llac del mon, situat tambe en la major conca endorreica.
- Salina, bassa salada en les rodalies de mars o tambe interiors. Molt amprats per a l'extraccio de sales.
- Salar, llac superficial endorreico normalment sec per l'extrema aridea. Per ej. el salar d'Uyuni en Bolivia, que es el mes gran del mon.
Per erosio kárstica
En l'erosio kárstica, el sol calcareu es susceptible de ser erosionat quimicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtraciones subterranees.
- Llac subterraneu, associat a una cova o caverna en filtración d'aigües d'un acuífero o un manal, a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en Serbia i en Yucatán, Mexic, els d'este ultim cridats cenotes.
- Llac kárstico o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les Basses de Ruidera en Castella-La Taca, Espanya.
Per erosio fluvial
La força del corrent en plans i planices, obri meandrets i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El rovina o la solsída de la riberes d'un riu suele obstruir l'eixida d'una conca, i en aixo se talla l'acces d'un afluent i se forma un llac.
- Llac en ferradura o braç mort, en forma de mija lluna, produit per la curva que deixa un meandre abandonat d'un riu de planiça. Per ej. la gran quantitat de llacs que acompanyen els rius amazónicos en Sudamérica, cridats cochas en Perú.
- Llac aluvial, format quan hi ha retencio d'un riu per depositts aluvials en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de Trento, Italia.
Per atres forces
- Llac eolic, produit per erosio del terreny pel vent, com els llacs de Languedoc, França.
- Llac de crater d'impacte d'un meteorit, com el llac Bosumtwi que es el major llac de Ghana i el Elgygytgyn en Siberia.
Per forces mixtes
Alguns eixemplets notables:
- Els Grans llacs d'America del Nort s'originen sobre fosses tectoniques a on les forts glaciaciones impediren la seua erosio i copamiento per solages.
- El llac Titicaca en Perú i Bolivia, s'originà per les mateixes forces tectoniques que alçaren les serres occidental i oriental dels Andas i la depressio entre elles que constituix la Replanell del Collao. A aço se suma el clima semiárido i arit propi de la conca endorreica Perú-Boliviana que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.
- El Mar Mort se situa en la conca endorreica mes baixa del mon en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.
Atres classificacions
Ademes de l'orige de la seua conca, els llacs se poden classificar segons:
- Els tipos de solages (clásticos, carbonats, sulfats, clorurs, rics en materia vegetal, etc.).
- La quantitat de nutrientes i oxigen en les seues aigües (oligotróficos i eutróficos).
- El modo de circulacio de les seues aigües:
- Polimíticos, en dos o mes fases de circulacio.
- Monomícticos, en una fase de circulacio.
- Meromíctico, de caracteristiques diferents en la superficie i la fondaria, les seues aigües no se mesclen i diferixen en la quimica dels sustratos i la temperatura.
- La salinitat de les seues aigües (de aigua dolça, salobres, salat, hipersalino i salar).
- El caracter de la seua drenage:
- Obert (exorreico)
- Tancat (endorreico).
- La seua duracio i disminucio:
- Permanent.
- Llac efimer, de curta duracio, com la Bassa de La Chiqueta en Piura, Perú.
- Llac intermitent, produit estacionalment, com els llacs de Sudáfrica cridats Vlei.
- Llac residual o shrunken, que es remanente d'un llac antic molt major, com el llac Agassiz en Canada, el mar d'Aral en Asia Central, el mar de Galilea i el llac Chad.
- Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farci de solage, fon drenat o erosionat.
Deformacia dels llacs
Per atre costat, a mesura que s'obrin certes falles, alguns llacs desapareixen completament. Aixina com els conformà el sol, este tambe pot borrar-los. Els rius arrosseguen solages que conseguixen colmatar i farcir de tarquim els llacs. Ademes, la proliferación de certes plantes, com el lliri aquatic, els obstruix per complet. Tambe desapareixen per seques, o per obra de l'home, que els drena o seca.
Biologia llacustre
Fins una fondaria de cent metros, les aigües superficials, be dotades de llum, calor, oxigen i elementts nutritius, suelen presentar una gran riquea de plancton, mentres que en les aigües profundes predominen les bacterias. Les zones llitorals presenten vegetacio sumergida o semisumergida. En lo que respecta a la fauna, esta s'adapta, en general, a les condicions climatiques, la salinitat i les corrents.
Consum
La civilisacio moderna ha generat grans trastorns en els sistemes ecologics de molts llacs. L'us d'aigües llacustres per al consum huma, regadius, produccio de energia electrica, transport i activitats recreatives s'ha portat a veta freqüentment sense les degudes mesures de cautela per a preservar la riquea biologica.
Els llacs mes extensos del planeta
| Nom | Extensio km² |
| Mar Caspio (Azerbaiyán-Aniran-Kazajistán-Russia-Turkmenistán) | 371.000 |
| Superior (EUA i Canada) | 82.000 |
| Llac Victoria (Uganda, Tanzania i Kenia) | 69.482 |
| Huron (EUA, Canada) | 59.570 |
| Míchigan (EUA) | 57.800 |
| Tanganica (Burundi-Tanzania-Zaire-Zambia) | 32.892 |
| Baikal (Russia) | 31.500 |
| Gran Llac de l'Orso (Canada) | 31.153 |
| Nyasa (Malawi-Mozambique-Tanzania) | 29.604 |
| Gran Llac de l'Esclau (Canada) | 28.570 |
| Erie (Canada-EE.UU) | 25.667 |
| Winnipeg (Canada) | 24.390 |
| Ontario (Canada-EUA) | 19.010 |
| Chad (Camerún-Chad-Níger-Nigeria) | 17.800 |
| Ladoga (Russia) | 17.678 |
| Mar d'Aral (Kazajistán-Uzbekistán) | 17.435 |
| Baljash (Kazajistán) | 17.250 |
| Maracaibo (Veneçola) | 13.300 |
| Bangweulu (Zambia) | 9.800 |
| Onega (Russia) | 9.720 |
| Llac Cocibolca o de Nicaragua | 8.624 |
| Titicaca (Perú - Bolivia) | 8.562 |
| Mar Chicotiua (Argentina) | 6.000 |
| Merin (Uruguay - Brasil) | 3.750 |
| Sap (Camboya) | 2.590 (24.605 durant l'estacio de pluges) |
| Poopo (Bolivia) | 2.337 |
| Llac de Chapala (Mexico) | 1.112 |
Referencies
- ↑ Scheffer (1998) Ecology of shallow lakes
- ↑ Burgis et Morris (1987) consacrent un chapitre aux shallow lakes
- ↑ J. Mouthon, un index biologic basat en la vora del llac de revisio se troba molluscsBull. Peixca Fr. Piscic. (1993) 331: 397-406, DOI: 10.1051/kmae: 1993005 Resum de l'articul
- ↑ Statistics Finland
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llacs.