Neoconservadurisme

El neoconservadurisme és un corrent polític originat als Estats Units i que se situa a la dreta de l'espectre del conservadurisme. Els seus seguidors se nomenen habitualment neocons, encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la Primera Guerra Mundial, va viure un auge important des de finals dels anys 80, especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada al segle XXI als EEUU i la Unió Europea. Són partidaris i impulsos de les reformes constitucionals del sostre de dèficit.

Característiques

• Defensa l'existència de blocs antagònics al món (alguns d'ells definits com a dolents o perillosos, els que no coincidixen en la cultura occidental)
• Permet i fomenta l'us de la força per impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit
• Favorix les accions dels Estats en contes d'impulsar les organisacions internacionals
• Émfasis en la política exterior
• Imperialisme cultural
• Doctrina social tradicionalista, descrèdit del relativisme o els drets de les minories
• Favorix el lliure mercat pero en la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país
• Auge de la influència religiosa en les decisions de govern
• Lluita contra el comunisme i les seues doctrines derivades, així com contra certs corrents de l'ecologisme