Dinastia Merovíngia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:16 14 jun 2013 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|370px|L'extensió de l'Imperi Franc '''Dinastia Merovíngia''', família d'estirp germànica que va governar...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
L'extensió de l'Imperi Franc

Dinastia Merovíngia, família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.

A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (?- 639) que després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs sota el seu govern. Després de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els Majordoms de palau van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia Carolíngia), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, Khilderic III, per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia Carolíngia.