Carles Salvador

Carles Salvador i Gimeno (Valéncia, 1893 - id., 1955) fon un poeta i gramàtic pancatalaniste valencià. Fon mestre en Benassal (Castelló). En 1919 va publicar el fullet El valencià en les escoles i en 1921 va llançar un manifest, Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià, sense massa èxit.

Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del valencià en la Comunitat Valenciana. Fon nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana, on va ingressar en el discurs titulat Qüestions de llenguatge (1935). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català Pompeu Fabra en la Comunitat Valenciana. Membre de la Taula de Lletres Valencianes, també va participar en la redacció de les Normes de Castelló .

En la seua producció poètica destaquen Plàstic (1923), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -La Dragomana dels deus (1920), Barbaflorida profesor (1930), El maniquí d'arcilla (1931)- com els asajos: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagància (1937).

Després de la Guerra Civil, la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; va publicar Nadal flor cordial (1943), El fang i l'esperit (1951).

En 1951 va promoure dins de Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Lliteratura Valencianes i va publicar una Gramàtica valenciana (1951).