Submarí

Un submari es una embarcacio en capacitat per a navegar baix l'aigua. La majoria de submarins son militars, pero tambe existixen en objectius civils, normalment cientifics. Les caracteristiques dels submarins varien molt segons el proposit pel que s'han construit. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsio nuclear que poden permaneixer mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de cientifics, molt mes menuts, soles soporten unes hores. Des de els models mes primitius de propulsio manual els submarins han anat evolucionant fins acontenyer altament sofisticats. Pese a que la majoria dels alvanços han estat per raons militars, ha alguns que han estat per raons civils, es el cas del conseguits per Monturiol.

Tecnologies dels submarins

Immersio Per tal de poder navegar baix l'aigua els submarins conten en un deposit de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i se buiden per tal d'emergir i poder navegar en superficie.

Sensors El periscopi permetia vore l'horiso exterior quan navegava sumergit, posat que baix de l'aigua la visibilitat empijora rapidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi pels submarins fon ideat per DRZEWIECKI, cap al any 1863. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'acer, que va conectat a atre tubo de major diametro que este, que penetra el buc del submari. Normalment no supera els 7 o 8 metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporada un sistema optic compleix (prisma-llent), que forma una image reduida de l'horiso. Esta image es enviada per un lent a la part inferior del tubo mes gran del periscopi i dins del submari, es enviat a atre sistema optic molt complex, que dona l'image real de l'horiso observat en la posicio en que estigui el submari. Tots els submarins porten, ademes, el denominat periscopi nocturn, que posseix una gran lluminositat, el qual es apropiat per a l'observacio de la superficie marina durant la nit.