Carlomagno

Carles I, conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on Carlomagno), naixcut en 742, 747 o 748 i morí el 28 de giner 814 en Aquisgrá, es el membre mes prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no es el fundador dels carolingis. Fill de Pipí el breu, es el rei dels francs des de 768, se convertix en rei dels llombarts en 774 i fon coronat emperador en roma pel papa Lleó III el 25 de decembre de 800, dins d'una dignitat que desapareixqué en l'any 476 en occident. Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els sajons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en Itàlia i els musulmans d'Espanya . Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".

Carlomagnopot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a laconsolidació d'una part important d'Europa occidental, i establíels principis de govern que han heretat els grans estats europeus.

Context politic

En el sigle VI, els francs germànics de l'oest havia segut cristianisada i França, governada pels merovingis, era el mes poderós dels regnes que succeiren a l'Imperi Romà d'Occident. Pero després de la Batalla de Tertry, els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, es eixercit per l'alcalde del palau.

En 687, Pepí d'Heristal, alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la contendent entre varis reines i les seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures mes importants del Regne d'Austrasia, Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles,mes tart conegut com Carles Martel.