Dendroaspis viridis
La mamba verda occidental o mamba verda d'Àfrica occidental (Dendroaspis viridis) és una espècie de serp de la família Elapidae.[1] És una llarga i prima serp venenosa arbòrea nativa d'Àfrica occidental, que inclou Llibèria i Costa d'Ivori. Té grans escamas contorneadas en negre, i alcança els dos metros de llongitut. Les escamas sobre la seua llarga coa són de color groc i vorejades en negre. És principalment diürna, pero pot estar activa de nit també. El seu hàbitat és la selva tropical. Els seus assuts naturals inclouen pardals, fardachos i mamífers. Dos espècies estretament relacionades en la mamba verda occidental són la mamba verda oriental (Dendroaspis angusticeps) i la mamba negra (Dendroaspis polylepis).
Verí
[editar | editar còdic]El verí de D. viridis és similar al d'atres membres del gènero Dendroaspis, pero diferix en la toxicitat i la composició de les toxinas. El verí consistix principalment en neurotoxinas presinápticas i postsinápticas, cardiotoxinas[2][3] i fasciculinas. La toxicitat del verí pot variar enormement depenent de varis factors que inclouen la dieta, la ubicació geogràfica, canvi depenent de l'edat i atres factors. La DL50 subcutànea i intravenosa per a esta espècie és de 0,79 mg / kg i 0,71 mg / kg, respectivament (Christensen i Anderson (1967)).[4] Un estudi va determinar que la DL50 del verí administrat a rates per via intraperitoneal (IP) va ser de 0,33 mg / kg.[5] En una atra prova en rates als que se'ls va administrar el verí de la mamba verda occidental per via intraperitoneal (IP), la DL50 va ser de 0,045 mg / kg.[6] S'ha informat d'una atra toxicitat experimental de DL50 IV de 0,5 mg / kg, en un rendiment mig de verí humit de 100 mg.[7] De la mateixa manera que atres espècies de mamba, el verí de la mamba verda occidental es troba entre els verins de serps d'acció més ràpida.[8]
Les morts humanes com a resultat de les mordeduras d'esta espècie són rares pel fet de que esta espècie no sol creuar-se en els humans, pero s'han produït mordeduras i la majoria de les
registrades han segut fatals.[7] Les tres espècies de mambas verdes, inclosa la mamba verda occidental, tenen #toxicitat de verí que són similars i comparables a moltes espècies de cobres,
pero les mordeduras de mamba verda a sovint es presenten en síntomes més greus i potencialment mortals en un periodo de temps més curt. Les taxes de mortalitat també són més altes entre les víctimes
de mordeduras de mamba verda que entre les víctimes de mordeduras de cobra. [Cita requerida] Encara que les mordeduras de D. viridis no estan ben documentades i la taxa de mordeduras, enverinament i
mortalitat no es coneix be, sembla que les mordeduras s'atribuïxen a açò. L'enverinament és més sever que l'ocasionat per les mordeduras de D. angusticeps (mamba vert oriental), pero molt manco
greu que les mordeduras per D. polylepis.[4] Quan mossega, els síntomes comencen a manifestar-se ràpidament, generalment dins dels primers 15 minuts o menys. L'extraordinària
velocitat en la que el verí es propaga a través dels teixits i produïx manifestacions ràpides de síntomes potencialment mortals és exclusiva de les mambas. Els síntomes comuns d'una
mordedura de D. viridis inclouen dolor i unflament locals, encara que és poc comú, la necrosis local pot ser moderada, atàxia, mal de cap, somnolència, dificultat per a respirar, vèrtic, hipotensió, diarrea, mareigs i paràlisis. Si no es tracten, els síntomes nous i més greus progressen ràpidament. Tots els síntomes empijoren i la víctima finalment mor per l'asfíxia resultant de la paràlisis dels músculs respiratoris. Les mordeduras en enverinament poden ser ràpidament fatals, #lo que pot ocórrer en 30 minuts.[4][9][3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dendroaspis viridis en l'ITIS.
- ↑ (1996) Snakes in Question: The Smithsonian Answer Book, Washington D.C., USA: Smithsonian Institution Scholarly Press. ISBN 978-1-56098-648-5.
- ↑ 3,0 3,1 «Immediate First Aid for bites by Western Green Mamba (Dendroaspis viridis)». Toxicology. University of Califòrnia, Sant Diego. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Dendroaspis viridis». Clinical Toxinology Resource. University of Adelaide.
- ↑ «Separation and Characterization of Polypeptides from the Venom of Dendroaspis viridis».European Journal of Biochemistry.40(2)
- 337–344.doi:10.1111/j.1432-1033.1973.tb03202.x.
- ↑ (1982).«Bacterial Toxins: A Table of Lethal Amounts».Microbiological Reviews.46(1)
- 86–94.doi:10.1128/MMBR.46.1.86-94.1982.
- ↑ 7,0 7,1 (1995) The Dangerous Snakes of Africa, USA: Blandford, pp. 51-52. ISBN 978-0-88359-029-4..
- ↑ Chippaux, JP. (2006). Snake Venoms and Envenomations, United States: Krieger Publishing Company, p. 300. ISBN 978-1-57524-272-9.
- ↑ (1987) Mamba's, USA: Rourke Enterprises. ISBN 978-0-86592-960-9.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dendroaspis viridis.
- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Dendroaspis viridis.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dendroaspis viridis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
