Notomys longicaudatus

rata saltadora de coa llarga (Notomys longicaudatus)

La rata saltadora de coa llarga (Notomys longicaudatus) és una espècie extinta de rosegador de la família Muridae, particular d'Austràlia. Se li coneix a partir d'un grapat de #espècimen, l'últim dels quals va ser recolectat en 1901 o tal volta 1902. Presumiblement la seua extinció va tindre lloc algunes décades despuix  (potser vàries, en vista d'un fragment de cràneu trobat en una egagrópila de muçol en 1977). A pesar de que s'ignoren les causes precises d'aquella, és provable que confluïren factors múltiples, inclosos la depredación i l'alteració de l'hàbitat. Se sap poc de la biologia de l'animal, llevat que cavava caus en sols arcillosos durs. Representava per als humans una "plaga" menor comparat en atres espècies de rates saltadores, si be consumia panses de les reserves dels #colon. Notomys longicaudatus era predominantment de color gris, en ulls grans i menudes orelles rosades, i una coa llarga i tupida també rósea, aproximadament cinc centímetros més llarga que el seu propi cos. Va ser descrit per primera volta per John Gould, basant-se en #espècimen enviats des d'Austràlia.

Taxonomia

Els #espècimen varen ser colectados en 1843 per John Gilbert, en el marc de la seua expedició científica per Austràlia. Gilbert va enviar cinc eixemplars que va obtindre a John Gould, qui va publicar la descripció de l'espècie baixe el nom de Notomys longicaudatus. El primer espècimen va ser descobert prop d'Alice Springs.

Descripció

L'adult promig media al voltant de 10 a 11 polzades (25.4 a 27.94 centímetros), segons l'evaluació oficial efectuada per Gould. El cos sense la coa tenia una llongitut aproximada de 4 polzades (10.16 centímetros), mentres que la coa sense el cos promediaba prop de 6 a 7 polzades (15.24 a 17.78 centímetros) de llarc. La rata tenia un pelaje grisáceo en orelles rosades, grans ulls negres i una coa llarga rosácea en mechones de pèl. A diferència dels seus parents, com la rata saltadora de coa curta (Notomys amplus), la rata saltadora gran (Notomys robustus) i la rata saltadora de Mitchell (Notomys mitchellii), Notomys longicaudatus era menut comparat en la seua allargada coa (d'ahí el seu nom).

Dieta

La dieta de la rata saltadora de coa llarga consistia en frutes, grans i plantes. D'acort en John Gould, Notomys longicaudatus tenia gust per les panses, pero no li'l considerava una "plaga" com als seus parents. Les rates saltadores de coa llarga permaneixerien prop de granges i tendes de comestibles per la disminució d'aliments que estava ocasionant el ràpit creiximent poblacional.

Distribució i hàbitat

La rata saltadora de coa llarga habitava l'interior d'Austràlia. La seua distribució s'estenia pel Territori del Nort, Austràlia del Sur, Nova Gales del Sur i Austràlia Occidental. Preferia zones seques i humides a on hi haguera vegetació. Notomys longicaudatus cavava caus en el sol arcilloso i usava l'excés de terra per a construir "capes" per damunt d'aquell, això a fi de per a recolectar rocío i humitat de matí i aixina dispondre d'una font d'aigua.

Decliu i extinció

No va ser sino fins a la década de 1890 que es va considerar a Notomys longicaudatus en perill d'extinció. L'últim informe conegut d'una rata viva va tindre lloc en 1901, tractant-se d'un individu en captiveri que posteriorment va morir en un laboratori científic de #Adelaida. Es planteja que la desaparició de l'espècie es va deure al ràpit aument de la població en el seu hàbitat, o a la depredación excessiva per part de rabosots, gats ferales, tilacinos, falcons i muçols. Encara que es té per extint a la rata saltadora de coa llarga des de 1901, es va descobrir un esquelet prop de Kalgoorlie en 1944, aixina com un fragment de cràneu en una egagrópila de muçol en 1977. Pese a tals descobriments, no es considera que Notomys longicaudatus poguera sobreviure a dia de hui.