Pongo tapanuliensis
El orangutà de Tapanuli (Pose tapanuliensis) és una espècie del gènero de primats haplorrinos Pose, pertanyent a la família dels homínits. Habita en selves tropicals d'Indonèsia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2017 per Anton Nurcahyo, Erik Meijaard, Matthew G. Nowak, Gabriella Fredriksson i Colin Groves.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Pose tapanuliensis és endèmica dels districtes de Tapanuli Central, Nort i Sur, en el sector septentrional de l'illa de Sumatra, Indonèsia. Solament habita en un menut número de fragments selváticos remanentes, els quals sumen en total al voltant de 100 000 ha, en hàbitat de selva submontana de les porcions miges de les montanyes, en altituts entre els 300 i els 1300 m s. n. m.. La seua densitat és major en selves primàries, sent menor en les seues vores i en agroforestas mixtes.[1]
Història taxonómica i relacions filogenético
[editar | editar còdic]En una expedició efectuada en l'any 1997 es va descobrir una població aïllada de orangutanes en la regió de Batang-Toru, en Tapanuli Sur, Sumatra.[1]
Va ser identificada com una espècie distinta després d'una detallada comparació filogenético en el qual es va realisar un anàlisis morfològic de 33 machos adults i es va recolectar mostres genètiques de 37 individus, l'estudi dels quals va tirar que les mostres de la població de Batang-Toru presentaven diferències significatives respecte a les de les atres dos espècies de orangutanes, per #lo que devia assignar-se-li una categoria taxonómica d'espècie plena. L'estudi en profunditat de l'esquelet d'un macho adult, el qual havia mort com a conseqüència de l'atac dels lugareño, va permetre comprovar que presentava característiques físiques distintives en comparació als machos adults d'atres poblacions de orangutanes, en especial en el cràneu i en les dents. Este espècimen va ser designat com el holotip. Va ser depositat en el Museu de Zoologia de Bogor.[1]
Compartix l'illa en una atra espècie del mateix gènero, Pose abelii, la població del qual és més numerosa, estant distribuïda al nort del territori de Pose tapanuliensis, separades abdós geonemias per un hiat a on es localisa el llac Toba. No obstant, l'espècie genèticament més pròxima és Pose pygmaeus, la qual habita en la illa de Borneo, havent-se separat abdós linajes fa 2 410 000 anys, mentres que l'antecessor d'abdós es va separar del linaje de P. abelii fa 3 380 000 anys.[1]
Conservació
[editar | editar còdic]Pose tapanuliensis és la més amenaçada de totes les espècies de grans simis. La seua població total s'ha estimat com a inferior a 800 individus. Se sospita que fins a fa relativament poc temps, la seua distribució hauria estat més estesa cap al sur i cap a l'oest respecte a la que ocupava quan va ser descoberta.[1]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Pongo tapanuliensis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pongo tapanuliensis.