Trachypithecus geei
El langur dorat (Trachypithecus geei[1]) és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae que habita en una menuda regió a l'occident de la província d'Assam, Índia,[2][3] i en les ales de les Montanyes Negres de Bhutan.[4][5] És un dels primats més amenaçats d'Índia.[5] Considerat per molt temps sagrat pels habitants del Himalaya, el langur dorat va ser descrit inicialment pel naturaliste Edward Pritchard Gee en la década de 1950.[6] En una regió de la seua distribució en Bhutan, està hibridado en el lutung de gorra (Trachypithecus pileatus).[7]
Descripció
[editar | editar còdic]El langur dorat es caracterisa pel seu pelaje que varia entre dorat i crema lluenta, la seua cara negra i una coa molt llarga de fins a 50 cm. En la major part del seu hàbitat, este langur es troba confinat als arbres de gran altura, a on la seua llarga coa li permet balancejar els seus bots entre les branques. Durant l'época de pluges obté l'aigua del rocío i els fulls humits. La seua dieta és herbívora, composta de frutes i fulls verts i madures, llavors, brots i flors.
Distribució
[editar | editar còdic]La seua àrea de distribució és molt restringida; llimitant-se principalment a solament uns 100 km² llimitats al sur pel riu Brahmaputra, per l'orient el riu Manes, per l'occident el riu Sankosh en Assam, Índia i pel nort les Montanyes Negres de Bhutan.[5] Es creu que esta barrera biogeográfica és la responsable de l'orige de l'espècie a partir del seu parent més propenc Trachypithecus pileatus.[8]
El langur dorat es considera una espècie amenaçada; en un número d'individus contabilisats en 2001 de 1064, dividits en 130 grups. D'estos, a lo manco el 60% són adults, reflectint una escassea relativa d'individus jóvens,[5] indicativa del decliu poblacional producte de la degradació del seu hàbitat ocasionat per l'activitat humana. Una menuda població, fragmentada pero protegida, en una plantació de caucho en Kokrajhar, districte de Assam, va incrementar la seua població de 38 a 52 individus entre 1997 i 2002. Esta població es va adaptar per a alimentar-se de llavors seques de caucho.[9]
Els grups més menuts de langur dorat, es componen de quatre individus, mentres els més grans conten fins a en vintidós integrants, en un promig de 8,2 animals.[5] La proporció entre adults és de 2,3 femelles per cada macho, no obstant la majoria dels grups solament conten en un macho adult.[5]
Conservació
[editar | editar còdic]En 1988, dos grups de langur dorat en captiveri varen ser lliberats en àrees protegides en la regió occidental de l'estat de Tripura, Índia. Per a l'any 2000, un d'estos grups, compost per sis (i possiblement 8 eixemplars) animals en el Santuari de Vida Selvada Sepahijala, encara sobrevivien.[10]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Es reconeixen dos subespecies de langur dorat:[1]
- T. geei geei
- T. geei bhutanensis
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:MSW3 Groves
- ↑ Choudhury, A.O. (1988). Priority ratings for conservation of Indian primats. Oryx 22: 89-94.
- ↑ Choudhury, A.O. (1988). Conservation in Manes Tiger Reserve. Tigerpaper 15(2): 23-27.
- ↑ Choudhury, A.O. (1990). Primats in Bhutan. Oryx 24: 125.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 (2001).«Status and Distribution of Golden Langurs (Trachypithecus geei) in Assam, Índia».American Journal of Primatology.55(1)
- 15–23.doi:10.1002/ajp.1035.
- ↑ Gee, I. P.(1961).J. Bombay Nat. His. Soc.53
- 252–254.
- ↑ Choudhury, A.O. (2008). Primats of Bhutan and observations of hybrid langurs. Primat Conservation 23: 65-73.
- ↑ Wangchuk, Tashi; Inouye, David W.; Hare, Matthew P(2008).International Journal of Primatology.29(3)
- 565–582.
- ↑ Rekha Medhi, Dilip Chetry, P. C. Bhattacharjee and B. N. Patiri(2004).International Journal of Primatology.25(6)
- 1331–1337.
- ↑ Gupta A, Chivers DJ(2000).Journal of the Bombay Natural History Society.97(3)
- 349–362.