Vulpes ferrilata
El rabosot tibetà (Vulpes ferrilata) és una espècie de mamífer carnívor de la família Canidae endèmic de la replanell Tibetà en Nepal, China i Índia, fins a altituts de 5300 m s. n. m.. Està classificat com una espècie de preocupació menor per la UICN per la seua àmplia distribució en les estepas i semi-deserts de dita replanell.
Descripció física
El rabosot tibetà és menut i compacte, en pelaje suau i dens, hocico visiblement estret, i coa tupida. El seu pelaje, en hocico, coll, esquena i pates, és de color rojós, mentres que en les seues galtes, costats, cuixes i anques és de color gris. La seua coa té punta blanca. Les seues curtes orelles són de color bronzejada a grisáceo per darrere, mentres que per davall i per dins són blanques.[1] Els rabosots tibetans adults medixen de 60 a 70 cm del cap al cos (els jovenils són alguna cosa més menuts), i tenen una coa de 29 a 40 cm de llarc. El pes dels adults és de 4 a 5,5 kg.[2]
Comportament
El rabosot tibetà caça principalment piques, seguides de rosegadors, marmotas del himalaya, llebres lanudas (lepus oiostolus), talps chinencs (myospalax fontanierii), fardachos de neu (phrynocephalus theobaldi) i gràcies a estudis més recents se sap que s'alimenta d'aus com la perdiu tibetana (perdix hodgsoniae), carbornero terrestre (pseudopodoces humilis), cheu de adams (montifrigilla adamsi) i la torruana cornuda (eremophila alpetris). També pot buscar menjar en els cadàvers del antílop tibetà, cérvols almizcleros, la cabra blava del Himalaya i el ganado. És, sobretot, un caçador solitari, que caça durant el dia, ya que les pikas, el seu assut principal, són diürnes.[1] Té una relació comensal en el orso pardo per a la caça de piques: l'orso pardo desentierra les piques, i el rabosot tibetà les atrapa quan se li escapen a l'orso.[2]
Les parelles permaneixen juntes, i també cacen juntes.[3] Despuix d'un periodo de gestació de 50 o 60 dies, naixen de 2 a 4 crío en un cau, a on es queden en els seus pares fins que tenen 8 a 10 mesos d'edat.[4] Fan els seus guaridas en la base de les roques, en antigues llínees de plaja i pendents baixes; cada guarida pot tindre quatre entrades, cada una de 25 a 35 cm de diàmetro.[1]
Paràsits i malalties
Els rabosots tibetans del comtat Sêrxü de la província de Sichuan, en China, estan sériament infectats en Echinococcus, mentres que els rabosots tibetans en l'oest de la província de Sichuan són hospederos de la equinococosis alveolar.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 Harris, R.B., Z.H. Wang, J.K. Zhou, and Q.X. Liu(2008).Canid News.11
- 1–7.
- ↑ Liu, Q.X., R. B. Harris, X.M. Wang, and Z.H. Wang(2007).Acta Theriologica Sinica.27
- 370–75.
- ↑ Clark, H.O, Jr., D. P. Newman, J. D. Murdoch, J. Tseng, Z.H. Wang, R. B. Harris(in press).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vulpes ferrilata.