Anar al contingut

Axis axis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:14 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
axis (Axis axis)


El axis, chital o cérvol motejat (Axis axis[1]) és una espècie de mamífer artiodàctil de la família Cervidae.[2] És pròpia d'Àsia. Durant tota la seua vida presenta taques blanques sobre la seua coloració marró.

Ha segut introduït en numeroses parts del món. En algunes és considerat una espècie invasora.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

El seu pèl és uniforme i asprós i d'un castanyer rojós en estiu i castany grisáceo en hivern; les parts inferiors són alguna cosa més clares. El seu coll és robust i en el pèl una miqueta més llarc que en les atres parts del cos. Solament els machos posseïxen astes, que són espectaculars i molt ramificadas. Dita cuerna la perden tots els anys en finalisar l'hivern i torna a aparéixer a l'any següent en una ramificació major. La cuerna renovada creix envolta en una pell aterciopelada cridada borra o correal.

Alcança entre 1,20 i 1,50 m de llongitut, més de 20 a 30 cm de la coa, i una altura en la creu d'entre 75 a 95 cm.[4] El seu pes oscila entre els 70 i 90 kg.[4]

Comportament

[editar | editar còdic]

Són animals gregarios que viuen en grups formats per femelles en cervatillos i algun macho jove, encara que també pot estar compost per algun macho adult. Normalment els machos viuen en grups sense femelles. Alguns machos vells solen ser solitaris. Durant la época de celosia els machos se separen de la rabera i tracten d'atraure al major número de femelles possible fins a formar un harem. Esta época es coneix com la berrea. Durant la berrea els machos es tornen molt agressius en els demés machos que intenten penetrar en el seu territori i apoderar-se del seu harem de femelles, en lo que tenen lloc violentes lluites entre els machos. En alguns casos, alguns dels machos apleguen a morir per les ferides provocades per la cuerna de l'atre macho. Les femelles donen a llum, despuix d'un periodo de gestació d'entre 210 i 230 dies, d'una a tres crío, encara que habitualment solen ser dos.[4]

S'alimenta bàsicament d'herba encara que també pot menjar fulls i fruts.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. . Enciclovida. Conabio. Consultat el 14 de maig de 2020.
  2. Plantilla:MSW3
  3. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. 4,0 4,1 4,2 Hanák, V. i Mazák, V. (1991). Enciclopèdia dels Animals, Mamífers de tot lo món (en espanyol), Madrit, Espanya: Susaeta, pp. 354. ISBN 84-305-1967-X.