Budorcas taxicolor
El takín (Budorcas taxicolor) és una espècie de mamífer artiodàctil de la subfamília Caprinae. És el símbol nacional de Bhutan. Habita en el Himalaya.
Etimologia
El nom específic taxicolor prové del llatí: taxus (teixó) i color, en referència a la seua coloració similar a la d'un teixó.[1]
Descripció
Pot alcançar uns 2 metros de llarc, i 1 a 1,5 d'altura en la creu, aixina com un pes d'uns 250 - 300 kg en femelles, i 300 - 350 kg en machos. Les seues pates són curtes i massices, terminen en piteus grans de dos dits, cada una de les quals té un espolón molt desenrollat. Té un cos robust, un pit profunt i un coll curt com a adaptacions a la fredor. El seu cap gran es distinguix pel seu hocico llarc i estovat, i les seues banyes robustes, que estan solcats en la base. Estes banyes estan presents en abdós sexes i corren paralels al cràneu abans de curvar-se cap a dalt en una punta curta; medixen entre 30 i 60 cm de llarc. El seu pelaje llarc i dens és de color clar en una franja obscura a lo llarc de l'esquena, i els machos també tenen rostres obscurs.[2] Les seues similituts en el bou almizclero constituïxen un eixemple d'evolució convergent, en viure en ambients pareguts. Investigacions en ADN mitocondrial relacionen esta espècie en les ovelles.[3]
Actualment es reconeixen quatre subespecies de takín, i tendixen a mostrar una variació en el color del pelaje. La seua llana grossa a sovint es torna de color negre en la part inferior i les cames. La seua coloració general varia de negruzco obscur a marró rojós teñir de groc grisáceo en l'est del Himalaya, a gris groguenc més clar en la província de Sichuan i en la seua majoria dorat o (rara volta) blanc cremoso en menys pèls negres en la província de Shaanxi.[4]
En lloc de dependre de les glándulas odoríferas localisades, el takín segrega una substància aceitosa de forta olor per tot el seu cos, que protegix el seu pelaje de la humitat i li permet marcar objectes com a arbres i roques.[5]
Els takines es troben des de valls boscoses fins a zones alpines rocoses cobertes d'herba, en altituts entre 1000 i 4500 metros sobre el nivell de l'mar. La varietat Mishmi es troba en l'est d'Arunachal Pradesh, mentres que la de Bhutan es troba en l'oest de Arunachal Pradesh i Bhutan.
Comportament i ecologia
Els takines es troben en menuts grups familiars d'al voltant de 20 individus, encara que els machos majors poden ser més solitaris. En estiu, manades de fins a 300 individus es reunixen en la part alta de les ales de les montanyes.[6] A sovint, els grups semblen trobar-se en major número quan es troben llocs d'alimentació favorables, salarés o fonts termals. El apareamiento té lloc en juliol i agost. Els machos adults competixen pel domini enfrontant-se cara a cara en els oponents, i abdós sexes semblen usar l'olor de la seua pròpia orina per a indicar el domini. Una sola crío naix despuix d'un periodo de gestació d'al voltant de huit mesos. Els takines migran de les pastures superiors a àrees més baixes i boscoses en hivern i preferixen els llocs solejats en amanecer. Quan se'ls molesta, els individus donen una cridada d'alarma de "tós" i la manada es retira a les espesses xares de bambú, a on es recuestan per a camuflar-se.
Solen prendre el seu aliment primerenc en el matí i al final de la vesprada, menjant una varietat de fulls i pastures, aixina com brots de bambú i flors. Se'ls ha observat parats sobre les seues pates atrasseres per a alcançar fulls a més de 3 m d'altura. La sal també és una part important de les seues dietes, els grups poden permanéixer en un depòsit de minerals durant varis dies.[7]
Amenaces
El takin figura com vulnerable en la Llista Roja de la UICN i es considera en perill en China. Està amenaçat per la caça excessiva i la destrucció del seu hàbitat. Les banyes de takín han aparegut en el comerç illegal de vida selvada en Birmània; i durant tres censos realisats entre 1999 i 2006 en el mercat de Tachilek, es varen observar un total de 89 jocs de banyes obertes a la venda.[8][9]
Galeria
-
Femella en crío.
-
Manada en la Reserva natural del takín de Motithang.
-
Crío.
-
Takín dorat, possible orige del mit del vellocino d'or.
-
Takín pastando.
-
Macho corpulento.
-
Takines escalant.
-
Takines en una estampilla índia de 2005.
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
pastando linea llom Zooparc de Beauval - Takin - 2016 - 006.jpg cap en detalle Strange Animal (24277212624).jpg
Subespecies
- B. taxicolor taxicolor
- B. taxicolor bedfordi
- B. taxicolor tibetana
- B. taxicolor whitei
Referències
- ↑ “Budorcas taxicolor” 277: 1-7. doi:. ISSN 0076-3519.
- ↑ . Consultat el 1 de setembre de 2022.
- ↑ Pamela Groves, Gerald F. Shields, CytochromeBSequences Suggest Convergent Evolution of the Asian Takin and Arctic Muskox, Molecular Phylogenetics and Evolution, Vol. 8, nº 3, Decembre 1997, Pàgines 363-374, ISSN 1055-7903, DOI: 10.1006/mpev.1997.0423. En anglés
- ↑ . Consultat el 1 de setembre de 2022.
- ↑ . Consultat el 31 d'agost de 2022.
- ↑ . Consultat el 30 de juny de 2023.
- ↑ . Consultat el 30 de juny de 2023.
- ↑ “Observations of Takin from wildlife markets in Myanmar and a call for further research” (2016). Caprinae, Newsletter for the Caprinae Specialist Group: 16–19.
- ↑ . Consultat el 16 de setembre de 2022.
Vejau també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Budorcas taxicolor.
Wikispecies té un artícul sobre Budorcas taxicolor.