Anar al contingut

Ursus americanus machetes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 14:40 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

El orso negre del noroest mexicà (Ursus americanus machets) és una subespecie d'orso negre americà (Ursus americanus). L'orso negre americà, és el carnívor de major tamany en Mèxic i l'única espècie d'Úrsido present en el país, contant en tres subespecies: Ursus americanus eremicus (Merriam, 1904), Ursus americanus amblyceps (Baird, 1859) i Ursus americanus machets (Elliot 1903).[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

El color d'esta espècie és generalment negre, presentant tonalitats de café i fins a beige. El pèl de l'orso negre és curt, lacio i predominantment de color obscur, encara que depenent de la localitat varia des del negre, café i café canella, fins a l'beige, a excepció de l'àrea propenca al hocico que és de color mel (Anderson, 1972; Leopold, 1977). S'ha observat que en Mèxic, estes variacions en el color del pelaje són exclusives de les poblacions que habiten en l'occident -O. a. machets i O. a. amblyceps-, sent molt rares entre els orsos de la subespecie eremicus (Baker, 1956).[2][3] La seua  llongitut aproximadament entre 1.50 i 2 metros i el seu pes pot aplegar fins als 216 kg.[3]

Comportament

[editar | editar còdic]

En 2019 es varen obtindre videos de varis orsos mostrant part de la seua conducta en vida lliure. Estos són alguns eixemples que es varen observar: els banys que varen prendre en ulls d'aigua o pozas del APFF, les voltes que varen marcar territori rascant i/o restregándose contra els arbres i en vàries ocasions varen llepar roques per a suplementar la seua dieta en minerals. Estos són alguns dels comportaments peculiars de l'orso negre americà, que no s'havien registrat en anterioritat.[4][5]

Distribució

[editar | editar còdic]

Es distribuïxen en el Noroest de Mèxic (Hall 1981), en la Serra Mare Occidental i les Illes del Cel, ecorregión a on poc es coneix de la seua distribució i en general de les seues poblacions, i per tant el seu estat de conservació és alarmant, aun cuando no es considera com una subespecie baixe cap categoria de risc.[1] També habiten en ecosistemes de boscs templats en els estats de Chihuahua, Coahuila, Nou #León, Tamaulipas, Zacatecas, Sant Luis Potosí i Sonora.[3]

La població d'orso negre en el APFF Camp Vert és la més abundant per a la Serra Mare Occidental, en un estimat poblacional de 106 individus i una densitat de 0.140 ind/km², documentant-se l'èxit reproductiu de l'espècie, en contar en 37 registres fotogràfics de femelles en crío (dos oseznos en promig).[4][5]

Amenaces

[editar | editar còdic]

La principal amenaça per a l'espècie, és la pèrdua d'hàbitat per la deforestación i fragmentació del bosc provocada per la  implementació de pràctiques forestals no sustentables, aixina com els canvis d'us de sol per a la agricultura i la ganaderia.[3] També incendis forestals, atropellamientos i la cacera furtiva.[4][5]

Conservació

[editar | editar còdic]

Es troba classificat com una espècie de fauna selvada Subjecta a Protecció Especial, per la NOM 059 SEMARNAT-2010. Les accions de conservació mampreses han segut determinants per al reintegrament exitós en vida selvada d'esta subespecie. S'han implementat 12 proyectes comunitaris i un proyecte regional de Monitoreo Biològic.[3]

Especialistes de Sonora, Chihuahua i Durango varen demanar que esta subespecie es enliste com “En Perill d'extinció" [3] i posteriorment l'espècie va ser considerada "En Perill d'extinció" (P) en l'Anex Normatiu III, llista d'espècies en risc de la Norma Oficial Mexicana (NOM-059-SEMARNAT-2010).[4][5]

Pobladors de comunitats locals com La Norteño, El Llarc i La Glòria s'han apropiat de l'orso com a símbol d'identitat regional i participen activament en les accions de conservació, integrant-se a les activitats de generació d'informació i maneig d'esta espècie icònica del APFF Camp Vert.[4][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Acta zoológica mexicana.27(3)
    777–801.ISSN 0065-1737.Consultat el 2021-01-28.
  2. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/350218/pace_oso_negro.pdf
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 . Consultat el 2021-01-28.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 . Consultat el 2021-01-28.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 . Consultat el 2021-01-28.