Oryzomys nelsoni
La rata arrocera de Nelson (Oryzomys nelsoni), també coneguda com a rata d'arrossar de Nelson, o rata arrocera de les Illes Marías, és una espècie extinta de rosegador endèmica de les Illes Marías, en Mèxic. Classificada dins del gènero Oryzomys (i a la seua volta en la família Cricetidae), es considera que va poder estar estretament relacionada en el seu parent continental Oryzomys albiventer. Des de la seua primera descripció en 1898, un número considerable d'autors la classifiquen com un tàxon distint dels representants del seu gènero, encara que existix també cert consens en ubicar-la merament com una subespecie de la rata arrocera de pantà (Oryzomys palustris).
Descoberta en 1897, no existixen albiraments confirmats de l'espècie des de llavors, per #lo que la UICN la considera ara com a extinta. L'introducció de rates negres a les Illes Marías va poder haver contribuït a la seua extinció. Oryzomys nelsoni era una espècie de rata arrocera de gran tamany, posseïdora d'una coa llarga, un cràneu robust, i grans incisius. La part superior del seu cos estava coberta per un pelaje que mesclava tonalitats rojoses i groguenques, mentres que la part inferior del mateix exhibia una coloració blanquecina. La seua dieta s'integrava molt provablement de plantes i animals menuts.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La rata arrocera de Nelson va ser descoberta per Edward William Nelson i Edward Goldman en maig de 1897 (sent esta l'única ocasió en la que l'espècie va ser avistar).[1] La seua visita a les Illes Marías (per a la realisació de l'Inventari Biològic del Departament d'Agricultura dels Estats Units) va ser de les primeres exploracions científiques en les mateixes.[1][2] Seria el zoólogo i naturaliste Clinton Hart Merriam qui identificaria i classificaria les mostres de mamífers recollides per Nelson i Goldman (que incloïen els 4 #espècimen de Oryzomys nelsoni). Merriam ubicaria als eixemplars recolectats dins del gènero Oryzomys, identificant-los com una nova espècie. Assignaria per a la mateixa l'epítet nelsoni, en honor al propi Edward Nelson.[3][4] Després de l'estudi les mostres serien depositades en el Institut Smithsoniano, a on permaneixen fins al dia de hui.[2][5]
Si ben un número important d'investigadors compartixen la postura de Merriam de separar a O. nelsoni del restant de membres del gènero Oryzomys,[6] molts uns atres l'identifiquen com una subespecie dins dels tàxons que conformen a est. Aixina, Philip Hershkovitz en 1971 la enlistó com una de les tantes subespecies de la rata arrocera de pantà (Oryzomys palustris).[7] cal senyalar que Hershkovitz concebia a Oryzomys palustris com una espècie d'ampli ranc (taxonómicamente parlant) que comprenia a la rata arrocera de pantà meridional i de l'est dels Estats Units, a la Oryzomys couesi d'América Central, i vàries atres espècies en distribucions llimitades.[8]
En la seua revisió (feta en 1918) de les espècies Oryzomys presents en Norteamérica, Goldman va considerar que la rata arrocera de Nelson estava més estretament relacionada en la principal subespecie continental de Oryzomys couesi, O. couesi mexicanus. Buscant clarificar el problema de classificació taxonómica, en 2009 Michael Carleton i Joaquin Riera-Cabrales varen portar a terme un profunt anàlisis dels tàxons de Oryzomys residents de la regió occidental de Mèxic, concloent que, en efecte (i tal com ho senyalava Merriam) O. nelsoni era una espècie distinta dels demés integrants del gènero en comente. Varen senyalar aixina mateix que l'estudi morfométrico efectuat va tirar una possible relació entre Oryzomys nelsoni i Oryzomys albiventer (nativa esta de l'interior de Mèxic), per #lo que varen sugerir que, pese a que O. nelsoni era una espècie en un linaje relativament antic, possiblement va compartir en O. albiventer un ancestro comú.
Oryzomys nelsoni és una de les aproximadament huit espècies de rosegadors que conformen el gènero Oryzomys (encara persistix la discussió respecte del número d'integrants d'este), les quals es distribuïxen des de l'est dels Estats Units (O. palustris) fins a la part nort-occidental d'Amèrica del Sur (O. gorgasi). O. nelsoni és integrat per Edward Goldman en un grup politípico representat per O. couesi (l'atre grup que senyala Goldman és el de O. palustris), identificant-se est per la seua distribució territorial en gran part d'América Central (a diferència del grup O. palustris, els tàxons del qual concorren en Norteamérica), i que inclou també atres espècies en rancs de distribució més llimitats i perifèrics a l'hàbitat de O. couesi. Molts aspectes de la sistemàtica del grup d'O. couesi seguixen sense estar clars i és provable que la classificació susodicha subestime la verdadera diversitat del grup. El gènero Oryzomys anteriorment incloïa un gran número d'espècies, les quals varen anar gradualment retirades del mateix per diversos estudis, que culminarien en els treballs de Marcelo Weksler i colegues propencs, els qui en 2006 eliminarien de Oryzomys a més de 40 tàxons diferents.[9] Totes les espècies de Oryzomys estan englobades en la tribu Oryzomyini ("rates d'arrossar, o rates arroceras"), un divers grup de rosegadors americans conformat per més de cent espècies.[10] Per la seua banda, la tribu Oryzomyini integra la subfamília Sigmodontinae, que a la seua volta s'ubica dins de la família Cricetidae, en conjunt en atres centenars d'espècies de rosegadors de menut tamany (en la seua majoria).[11]
Oryzomys nelsoni és coneguda comunament com a rata arrocera de Nelson, rata d'arrossar de Nelson,[12][6] oryzomys de Nelson[11] o rata arrocera de les Illes Marías.[13]
Descripció
[editar | editar còdic]Oryzomys nelsoni és un membre del gènero Oryzomys de gran tamany, posseïdor d'una coa de gran llongitut,[6] en promig més llarga comparada en la d'atres integrants del gènero distribuïts en l'occident de Mèxic. La part superior de l'animal era d'un color que variava entre el ocre i el davant, intensificant-se est en la grupa, i disminuint tant en el front com avall dels costats. L'esquena i el cap tenien també pèls negruzcos que enfosquien les tonalitats senyalades. La part inferior, per un atre costat, era d'un color blanc, en algunes regions exhibint un to similar al plom. Les orelles estaven cobertes en abdós costats per escassos pèls grisáceos.[6] Les seues llargues pates, mostraven uns quants pèls blanquecinos. La seua gran coa exhibia en la seua majoria una coloració obscura, empero, des de la base d'esta es presentava (entre un terç i la mitat de la llongitut total) una tonalitat groga pàlida.[6]
Era distintiu en la rata arrocera de Nelson el seu cràneu de tamany considerable (en els seus amples i ben desenrollats incisius), que exhibia un rostre "massiç" el qual curvava significativament cap a avall. A diferència de O. nelsoni, en O. albiventer tant el rostre com els incisius no són tan grans, no obstant dita espècie és posseïdora d'uns molar de major proporció (comparats en els de la rata arrocera de Nelson). L'os interparietal i la part superior de la cavitat craneal eren amples, i la fossa incisiva (la qual estava ubicada en el paladar entre els incisius i els molar) era relativament de menut tamany.[6]
La llongitut total dels quatre #espècimen recolectats per Nelson i Goldman varia entre els 282 i els 344 milímetros, en un promig per als eixemplars de 322 milímetros. El cap en conjunt en el cos media entre 122 i 153 milímetros (promediando 140.5 mm), la llongitut de la coa es trobava entre els 160 i 190 milímetros (en un promig de 181.5 mm). Per la seua banda, la mida dels peus va oscilar entre els 35 i 39 milímetros (en un promig de 37.3 mm).
Ecologia i extinció
[editar | editar còdic]Nelson i Goldman varen trobar als eixemplars mostra de l'espècie en una única ubicació "humida i herbácea" coneguda com "El Zacatal", propenca esta a un manantial, en l'Illa María Mare, la més gran de les 4 grans illes que integren el conjunt Illes Marías (trobades front a la costa de Nayarit, a l'oest de Mèxic),[6] descrivint Nelson a l'espècie (sobre la seua presència) com "rara". El mateix Nelson va senyalar que el lloc a on es va trobar als #espècimen es trobava a una altitut de 1800 peus[14] (realisant Álvarez-Castañeda i Méndez la conversió a 550 metros[3][4]) sobre el nivell de l'mar. No obstant, en el seu treball de 1918, Goldman senyalaria una sifra distinta a la de Nelson (per a l'altitut del lloc de la troballa): 800 peus[12] (que representaria en la conversió efectuada en esta ocasió per Carleton i Riera-Cabrales 245 metros). La pròxima expedició que es va portar a terme en l'illa (per a quantificar el número de mamífers menuts presents en esta) va tindre lloc en 1976, per un equip encapçalat pel zoólogo Dò I. Wilson. Dita expedició va fracassar en el seu intent de trobar eixemplars de la rata arrocera de Nelson. Varen confirmar (en canvi) la presència de l'introduïda rata negra (Rattus rattus) en la locación aproximada a on Nelson i Goldman haurien arreplegat les 4 mostres de O. nelsoni. És provable que esta espècie invasora haja jugat un paper important en la desaparició de O. nelsoni.[15]
La rata arrocera de Nelson està considerada ara com a extinta[6][11][13] (el govern mexicà l'assigna en la categoria de "provablement extinta"). Una atra espècie endèmica de les Illes Marías, la rata cérvol Peromyscus madrensis, registrava encara presencia en l'Illa María Mare en 1976 (data en que es va realisar l'expedició de Wilson).[16] Es creu que la dieta de Oryzomys nelsoni consistia en la seua majoria de fulls, frutes i llavors, i molt rarament de matèria animal com a peixos i invertebrats.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Nelson (1899-a). North American fauna (Issue 14) (en anglés), Fish and Wildlife Service; for ix by the Supt. of Docs., O.S. Govt. Print. Off., pp. 7-8. OCLC 560785862.
- ↑ 2,0 2,1 Merriam, Clinton (1898). Proceedings of the Biological Society of Washington (en anglés), Biological Society of Washington, p. 13. OCLC 935133873.
- ↑ 3,0 3,1 Merriam, Clinton (1898). Proceedings of the Biological Society of Washington (en anglés), Biological Society of Washington, p. 15. OCLC 935133873.
- ↑ 4,0 4,1 (2003).Mammalian Species.(735)
- 1-2.
- ↑ Nelson (1899-a). North American fauna (Issue 14) (en anglés), Fish and Wildlife Service; for ix by the Supt. of Docs., O.S. Govt. Print. Off., p. 15. OCLC 560785862.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 (2003).Mammalian Species.(735)
- ↑ (1971).Journal of Mammalogy.(52)
- ↑ Musser, Guy (2005). «Superfamily Muroidea», Mammal Species of the World: a taxonomic and geographic reference, tercera edició (en anglés), Baltimore: The Johns Hopkins University Press, pp. 1147, 1152-1153. ISBN ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ (2006).American Museum Novitates.(3537)
- ↑ (2006).Bulletin of the American Museum of Natural History.(296)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Musser, Guy (2005). «Superfamily Muroidea», Mammal Species of the World: a taxonomic and geographic reference, tercera edició (en anglés), Baltimore: The Johns Hopkins University Press, pp. 1152. ISBN ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ 12,0 12,1 Goldman, Edward (1918). The Rulle Rats of North America: (Genus Oryzomys) (en anglés), O.S. Government Printing Office. OCLC 1035961428.
- ↑ 13,0 13,1 . doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T15583A22388135.en. Consultat el 24 de juny de 2018.
- ↑ Nelson (1899-b). North American fauna (Issue 14) (en anglés), Fish and Wildlife Service; for ix by the Supt. of Docs., O.S. Govt. Print. Off., p. 16. OCLC 560785862.
- ↑ (1991).Bulletin of the American Museum of Natural History.(206)
- ↑ Musser, Guy (2005). «Superfamily Muroidea», Mammal Species of the World: a taxonomic and geographic reference, tercera edició (en anglés), Baltimore: The Johns Hopkins University Press, p. 1071. ISBN ISBN 978-0-8018-8221-0.