Merychippus

Merychippus (Merychippus)

Merychippus és un gènero extint d'équido que va viure entre fa 15.9–10.3 millons d'anys en Amèrica del Nort. Tenia tres dits en cada pata i és el primer équido que se sap era un pastador.

Història taxonómica

Recreació artística de Merychippus insignis.

Merychippus va ser nomenat per Joseph Leidy (1856). Numerosos autors en canviar el sigle varen situar l'espècie tipo en Protohippus, pero açò va ser ignorat. L'espècie tipo és Merychippus insignis. Esta va ser assignada a Equidae per Leidy (1856) i Carroll (1988); i a Equinae per MacFadden (1998) i Bravo-Cuevas i Ferrusquía-Villafranca (2006). El seu nom significa "cavall rumiant", encara que l'evidència no recolza que Merychippus realment rumiara.

Descripció

Mans i peus de M. sejunctus (dreta) i fragment de mandíbula de M. sphenodus.

Merychippus viuria en manades, i tenia una altura de 89 centímetros i en la seua época era l'equí més alt que es coneix. Tenia el hocico més llarc, la mandíbula més profunda, els ulls més amplis que qualsevol cavall fins a la data. El seu cervell també va ser molt major fent-ho més inteligent i àgil, i va anar el primer en tindre el cap distintiu dels cavalls actuals.

El peu es trobava recolzat enterament per lligaments, i el dit mig va desenrollar una piteu que caria de almohadilla en la seua part inferior. En algunes espècies de Merychippus, els dits laterals eren grans, mentres que en unes atres s'havien tornat més menuts i solament tocaven el sol en córrer. Les seues dents eren com els de Parahippus, mentres que la cresta extra que era variable en Miohippus, es va tornar permanent en Merychippus, i en els demés dents s'escomencen a formar unes séries de crestes altes en majors corones.

Massa corporal

Quatre #espècimen varen ser examinats per M. Mendoza, C. M. Janis i P. Palmqvist per a determinar la seua massa corporal. Estos són els seus resultats: Espècimen 1: 164.7 kg Espècimen 2: 106.4 kg Espècimen 3: 58.9 kg Espècimen 4: 17.2 kg

Classificació

Archiu:Merychippus.png

Ilustració.

A fins de l'época del Mioceno, Merychippus era un dels primers mamífers pastadores corredors. Li va donar orige a lo manco a dèneu espècies diferents de pastadores, els quals poden categorizarse en tres grups principals. Este pols de diversificació és conegut freqüentment com la "radiació meriquipina.":

El primer grup ho constituïxen les espècies d'hiparioninos, que són pastadores de 3 dits i es dividixen en 4 gèneros i 16 espècies, incloent formes de tamany grans i menudes i ademés ramoneadores en fosses facials grans i elaborades. El segon grup són cavalls menuts, coneguts com els protohipinos que inclouen als gèneros Protohippus i Calippus. L'últim va ser una llínea de “equins verdaders” que conduïx a les espècies actuals, en a on els seus dits laterals eren més menuts que les d'atres proto-cavalls, aplegant-se finalment a perdre en els gèneros més alvançats com a resultat del desenroll de lligaments laterals que ajuden a estabilisar el dit mig durant la carrera.

Enllaços externs

• Photo of a Merychippus tooth. (en anglés)
• Teeth of Merychippus californicus (en anglés)
• A classification scheme from The Paleobiology Database [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Florida Museum of Natural History (en anglés)
• The Evolution of the Horse (en anglés)
• Biodiversity.org (en anglés)