Martinogale
Martinogale és un gènero extint de mofeta o zorrillo del Mioceno tardà del centre d'Amèrica del Nort.[1] Actualment s'accepten tres espècies, M. alveodens, M. chisoensis i M. faulli, que poden haver-se superpost en la seua distribució pero varen ocupar moments alguna cosa distints del Mioceno tardà. [1][2][3] Ademés de l'espècie dubtosa Martinogale? nambiana.
Descripció i espècies
[editar | editar còdic]Martinogale, com la majoria dels zorrillos fòssils, ha segut descrita únicament en base en restants craneals fragmentarios. El gènero es caracterisa principalment per les seues mandíbules: en la mandíbula superior: falta l'Molar <math>^2</math> i tant el #Premolar<math>^4</math>com l'Molar<math>^1</math>són considerablement alts pero un tant flac ; mentres que la mandíbula inferior presenta: un P<math>^2</math> menut i alvançat, l'absència d'un cíngulo labial al voltant de la P<math>^4</math> i un M<math>^1</math> ben desenrollat; Cap de les mandíbules presenta el P<math>^1</math>. Respecte a la morfologia del craneal, és més pla i estret que el dels zorrillos vius, i presenta una gran bulla basicranial en forma de matraz.[1][3]
Martinogale alveodens
[editar | editar còdic]En 1930, I. Raymond Hall va descriure un menut mustélido en base en una mandíbula inferior fragmentaria trobada en la Pedrera Edson de finals del Hemfiliense de Kansas. Per la seua naturalea fragmentaria, Hall no estava segur de l'ubicació de Martinogale dins de Mustelidae, pero va trobar vàries similituts en l'anterior Dimarts nambianus, aixina que ho va incloure en el seu nou gènero, encara que açò no duraria.[1] En 1938 Dunkle va descriure una mandíbula millor conservada, notant les similituts en els zorrillos motejats, separant-la de l'extinta garduña.[4] El nom específic, alveodens, prové del llatí Alveus, "buit, cavitat o canal" i Dens, "dent".
Martinogale chisoensis
[editar | editar còdic]L'espècie més gran, M. chisoensis prové de la localitat Crew Bean del Hemfiliense primerenc, va ser descrita per Stevens i Stevens en 2003 en base en un cràneu prou complet, per les similituts craneals en el zorrillo extint Buisnictis ho varen declarar "Buisnictis" chisoensis.[2] No seria fins que Wang et. al. varen publicar la seua descripció de M. faulli en 2005 que esta espècie seria reasignada a Martinogale.[3] El nom de l'espècie, chisoensis, prové de les Montanyes Chisos, en el Parc nacional Big Bend, Texas, i ensis, que en llatí significa “en orige de”.
Martinogale faulli
[editar | editar còdic]L'espècie més antiga i més menuda, M. faulli, va ser descrita en 2005 en base en un cràneu parcial trobat en la Formació de Dove Spring, del Clarendoniano Tardà, en el comtat de Kern, Califòrnia. [3] M. faulli posseïx un cràneu més pla que M. chisoensis i dents relativament més menuts, en una bulla basicraneal millor definida. [3] El nom de l'espècie faulli ve en honor a Mark Faull, un ex- guardabosques del Àrea de conservació nacional Ret Roc Canyon.
Martinogale? nambiana
[editar | editar còdic]En 1874, un P<math>^3</math>, P<math>^4</math>i a penes un sext d'un M<math>^1</math> varen ser descoberts en les Margas de Santa Fé Marls, Nou Mèxic. Inicialment Cope ho va identificar com Dimarts nambianus,[5] un any despuix Cope canviaria d'opinió, movíendola a Mustela nambiana.[6] Quan Hall irguió Martinogale, va moure a M. nambiana al seu nou gènero, a on seguix considerada encara en dubtes.[7] En 2005, Wang i colegues varen argumentar que les poques característiques presents en estes dents eren massa genèriques als mustélidos primitius, aixina que M? nambiana no deuria considerar-se part de Martinogale; que no es pot reconéixer com un gènero concret.[8]
Filogenia
[editar | editar còdic]Quan es compara en gèneros més moderns, tant existents: Spilogale, Mephitis i Conepatus, com a extints: Brachyprotoma i Osmotherium, Martinogale presenta diferències raonables en l'estructura premolar, el seu cràneu postorbitario prim, la apófisis mastoides llaugerament expandida i l'estructura general de la bulla basicranial.[1] En 2005, l'anàlisis filogenético de Wang et al va recuperar a Martinogale com una associació alguna cosa parafilética, encara que a mida que alvança la seua cronologia també ho fa la seua derivació:[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Journal of Mammalogy.11
- 146-155.
- ↑ 2,0 2,1 Bulletin of the American Museum of Natural History.2003(279)
- 177–211.ISSN 0003-0090.doi:10.1206/0003-0090(2003)279<0177:C>2.0.CO;2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Journal of Vertebrate Paleontology.25(4)
- 936–949.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2005)025[0936:ANBSMC]2.0.CO;2.
- ↑ University of Kansas Science Bulletin.25
- 181-185.
- ↑ Cope, I. D.. “Notes on the Santa Fé Marls, and some of the contained vertebrate fossils”. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 26: 147–152.
- ↑ Cope, I. D.. “The vertebrate paleontology of the Santa Fé Marls, Chapter III in Report on the geology of that part of northwestern New Mexico examined during the field season of 1874, Appendix G1”. Wheeler, G. M., Geographical Explorations and Surveys West of the One Hundredth Meridian, in Califòrnia, Nevada, Nebraska, Utah, Arizona, Colorat, New Mexico, and Montana, Appendix LL of the Annual Report of the Chief of Engineers for 1875, Washington, DC, Government Printing Office: 988–996 (p. 68–76 in extract)..
- ↑ Hall, I. R.. “Three new genera of Mustelidae from the later Tertiary of North America”. Journal of Mammalogy 11: 146–155. doi:.
- ↑ “A new basal skunk Martinogale (Carnivora, Mephitinae) from Clapix Miocene Dove Spring Formation, Califòrnia, and origin of New World mephitines” (en) . Journal of Vertebrate Paleontology 25 (4): 936–949. doi:. ISSN 0272-4634.