Anar al contingut

Pagophilus groenlandicus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 13:42 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
foca pía (Pagophilus groenlandicus)
Archiu:Pagophilus groenladicus 3d scan Natural History Museum University of Chafa C 1401.stl
Modele 3d de l'esquelet

La foca pía, foca arpa o foca de Groenlàndia (Pagophilus groenlandicus o Phoca groenlandica), és una espècie de mamífer pinnípedo de la família Phocidae, que habita en el Oceà Atlàntic Nort i el Oceà Glacial Àrtic.[1] En anglés se li crida harp seal (en espanyol «foca arpa»).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie originalment es va ubicar dins del gènero Phoca junt a atres espècies, pero va anar posteriorment reclasificada dins del gènero Pagophilus, del com és el seu únic integrant.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

En els adults el color és gris-plateado i el rostre és de color negre. Tenen una taca de color negre, en forma d'arpa o fúrcula en l'esquena. Les crío en nàixer tenen un pelaje de color blanc groguenc, pero als tres dies es torna de color blanc, permaneixent en eixe estat per uns 12 dies.

El dimorfisme sexual és escàs, i els machos apleguen a créixer fins a medir 1,70 a 2 m de llongitut, i pesar entre 140 i 190 kg. Els cadells pesen uns 10 kg en nàixer i apleguen a 30 kg en sol dotze dies, gràcies a la llet excepcionalment composta de greix que els proporcionen les seues mares.

Apleguen a viure més de 35 anys. Poden permanéixer fins a 15 minuts baix el aigua sense pujar a la superfície i descendir fins als 275 metros de profunditat.

Comportament

[editar | editar còdic]

Les foques pías preferixen viure en l'oceà, passant relativament poc temps en terra ferma. Són animals en extrem sociables i solen ser molt sorollosos també. Es formen grans colónies que passen molt temps juntes. Es creu que dins d'eixa gran estructura, existixen grups més menuts en la seua pròpia jerarquia. Moltes foques de Groenlàndia són capaces de viure fins a 30 anys en el seu mig natural.[2]

Entre els pinnípedos, l'espècie és més be un buceador modest. En promig realisa immersions màximes en un promig de 370 metros i una duració de 16 minuts.

Els hàbits alimenticis de la foca pía varien d'acort a l'estació, ubicació i edat. A lo manco 67 espècies de peixos i 70 espècies d'invertebrats s'han trobat en els seus estòmecs. Els assuts reportats en major freqüència varen ser espècies menudes com el capelan (Mallotus villosus), abadejo àrtic (Boreogadus saida) i abadejo polar (Arctogadus glacialis), i una gran varietat d'invertebrats com krill del gènero Thysanoessa. Rarament s'alimenta de peixos d'importància comercial com el abadejo comú (Gadus morhua). L'espècie té depredadors naturals com el orso polar, la orca i escualiformes com taburó de Groenlàndia (Somniosus microcephalus), pero el major predador són els humans.

Distribució

[editar | editar còdic]

L'espècie es distribuïx en tres poblacions separades. S'utilisa el lloc d'crío de cada grup per a identificar-ho de la següent manera: La població més gran usa l'Atlàntic Nort occidental, a l'est de Canadà; este grup a la seua volta es dividix en dos subpoblaciones, una d'elles ho fa en la costa de la península del Labrador i en la illa de Terranova, i l'atra prop de les illes de la Magdalena en el golf de Sant Lorenzo. Una atra població ho fa a l'occident de Groenlàndia i l'últim grup en el mar Blanco, en la costa de Rússia. La temporada d'crío ocorre entre mediats de febrer i abril, en certa variació per a cada població.[3][4]

Població

[editar | editar còdic]

La foca pía és l'espècie de pinnípedo més abundant en el hemisferi Nort. La població global es calcula en aproximadament 8 millons d'individus. El número d'crío naixcudes cada any es calculava en 1,4 millons. La població del Atlàntic Nort és la més numerosa en 5,9 millons d'animals. Esta població s'ha recobrat en forma accelerada tenint en conte que a principi de la década dels 70, la població es va estimar en 1.8 millons. El número de captures s'ha incrementat acceleradament en l'última década i provablement excedix els nivells de renovació biològica de l'espècie entre 1,5 i 5,9 voltes.

Caça de foques

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Matança de foques en Canadà.


Les tres poblacions descrites són objecte de caça comercial, principalment en Canadà, Noruega, Rússia i Groenlàndia. En Canadà, l'época de caça és de 15 de novembre a 15 de maig. La major part de les captures ocorren a finals de març en el golf de Sant Lorenzo, i la primera i segona semana d'abril en la illa de Terranova.

En 2003 la cota de caça per a tres anys establida pel Departament de Peixca i Oceans de Canadà (en anglés Department of Fisheries and Oceans Canada) va ser incrementada a 975,000, en un màxim de 350.000 en dos anys consecutius de qualsevol dels tres. En 2006 varen ser caçades 325.000 foques pia, en 10.000 individus adicionals, caçats pels inuit. Entre 2004 i 2007, varen ser capturades més d'un milló de foques, 95% d'elles menors de 3 mesos. La cota permesa per a 2007 va ser de 270.000 animals, molt per damunt del llímit de sostenibilitat de la població de 165.000.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Plantilla:MSW3
  2. . Nationalgeographic. Consultat el 29 de decembre de 2010.
  3. [1] NMFS.noaa.gov
  4. . Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2011. Consultat el 24 d'agost de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons