Pericotoxodon

Pericotoxodon és un gènero extint de mamífers del Mioceno, de la família Toxodontidae, de l'suborden dels Toxodonta, del orde Notoungulata pertanyent als meridiungulados. El seu nom científic sol castellanizarse com pericotoxodón i en plural pericotoxodontes. Han aparegut restants seus en Argentina, Perú, en els Rius Inuya i Mapuya, i principalment en el llit de la zona de La Venda en Colòmbia i Bolívia, en roques de mitan del periodo Mioceno. Deu el seu nom genèric a José Esperit Pericó, qui va descobrir el holotip en la zona de la Gavina, en la formació Villavieja en Colòmbia, unint el llinage al ya existent nom Toxodon; mentres que el seu nom d'espècie, platignathus, ve de les paraules gregues platys, "pla" i gnathos, "mandíbula".

Característiques

Pericotoxodon platignathus, del periodo Mioceno Mig de la fauna de la Venda, pot vore's en el Museu Geològic d'INGEOMINAS en Bogotà. El cràneu d'este animal es coneix casi en la seua totalitat, i el esquelet és similar al del seu parent més conegut Toxodon platensis.

La seua anatomia consistia en un cap gran en incisius prominents. Els membres i el coll són curts, de muscles alts, el cos robust i les espines neurales de la columna vertebral són molt altes al començ de l'esquena, sobre els muscles, que deuen haver estajat grans músculs per a sostindre el pesat cap. Les mans i peus deuen haver tingut almohadillas de teixit esponjoso com les de rinoceronts, hipopótams o elefants, l'abdomen deu haver segut voluminós.

Es tracta d'un animal de gran tamany que aplegava als 3,4 metros de llongitut i 1,90 d'altura en la creu. El pes va deure ser considerable, en tractar-se d'un animal molt robust, propenc als 800 kg. A pesar de les seues dimensions i la seua figura poc estilisada, els pericotoxodones s'estima que podien alcançar velocitats de fins a 60 quilómetros per hora en trams curts. A pesar de ser animals terrestres. com els actuals rinoceronts i no amfibis, com els hipopótams, es considera que eren bons nadadors i passaven temps semisumergidos en charcas i #llac, mentres s'alimentaven de plantes de ribera. Varen poder ocupar en Sudamérica la caseta ecològica de l'actual rinoceront indi.

Evolució

Són mamífers originaris de Sudamérica que varen evolucionar independentment en dita illa-continent. Els ungulats suramericans proporcionen un cas d'aïllament geogràfic tan notable com el dels marsupials en Austràlia.

La radiació adaptativa dels ungulats paleocenos d'Amèrica del Sur va ser precoç i ràpida, #lo que dificulta trobar un model filogenético lo suficientment explicatiu. Procedents de menuts i primitius animals herbívors sense competidors, varen evolucionar independentment i aïllats del restant dels ungulats durant casi tot l'extens periodo del Cenozoico.