Anar al contingut

Odocoileus cariacou cariacou

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:32 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


Odocoileus cariacou cariacou és un cérvido que habita en el nort de Sudamérica.

Distribució

[editar | editar còdic]

Odocoileus cariacou cariacou es distribuïx en terres baixes del nort d'Amèrica del Sur,[1] en el nort de Brasil i la Guayana Francesa,[2] i tal volta també en les atres integrants de les Guayanas.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Este tàxon va ser descrit originalment en l'any 1784 pel mege i naturaliste francés Pieter Boddaert.[3]


Durant décades va ser considerat només una subespecie del venado de coa blanca comuna (Odocoileus virginianus), és dir: Odocoileus virginianus cariacou,[4] pero estudis publicats en l'any 1999 varen permetre elevar-ho a la categoria d'espècie plena, assignant-li numeroses subespecies, sent esta la forma típica.[5][6]

Localitat tipo

La localitat tipo indicada era: “Gujania, Brasília”, la que en l'any 1984 va ser restringida per Hershkovitz a: “Guyana, costa de la Guayana Francesa”.[7]

Característiques i costums

[editar | editar còdic]

O. cariacou cariacou posseïx el pelaje en una coloració general de tonalitat groguenca a rojosa.[6]

És un animal d'hàbits huidizos, terrestres i crepusculares. Recorre, solament en parella o menuts grups, en busca de vegetació tendra, intentant passar desapercebut dels seus predadores. És un rumiant en una dieta herbívora i frugívora; consumix brots, fulls, fruts i llavors.

Front a una amenaça, mamprén la fugida; en la carrera manté la coa alçada (la qual és blanca per davall) per a que el centelleig blanc actue com una senyal visual de perill per a atres membres del seu grup, si be en este tàxon és més curta, i elevada expon menys blanc, comparant-la en la dels venados de coa blanca nortamericans.[8][9]

Es comunica sexualment i marca el seu territori per mig de la orina i en el fregat d'objectes en alguna de les seues vàries glándulas odoríferas: preorbitales (junt als seus ulls), tarsales i interdigitales (en les seues pates) i les situades en les bases de la seua cornamenta. La glándula metatarsal —#present en els venados de coa blanca nortamericans— en este tàxon posseïx un escàs o nul desenroll.

Abdós sexes posseïxen el mateix pelaje tot l'any, és dir, no presenten canvi estacional. El macho és l'únic que presenta cornamenta, la qual és ramificada, sent renovada tots els anys. En entrar les femelles al estro, els machos s'enfronten en combats entre sí per a tindre el dret a montar-les. El guanyador podrà copular en quantes femelles li siga possible. Després d'una gestació que dura uns 7 mesos, la femella pare una sola crío,[10] la que mostra una librea composta per un esguitat blanc en el pelaje dorsal, el que va desapareixent en el córrer dels mesos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2013).Mastozoología Neotropical.Mendoza, Argentina:20(2)
    301-365.ISSN 1666-0536.
  2. Odocoileus virginianus cariacou [1] archivat en Wayback Machine. Planet Mammiferes.
  3. Cabrera, A. (1961). Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” (Ciències Zoológicas) 4:309-732.
  4. Wilson, Dò I., and DeeAnn M. Reeder, eds. (2005). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 3rd ed., vols. 1 & 2. 2142. Johns Hopkins University Press. Baltimore, Maryland, USA. ISBN/ISSN: 0-8018-8221-4.
  5. Molina, M. and J. Molinari (1999). Taxonomy of Venezuelan white-tailed deer (Odocoileus, Cervidae, Mammalia), based on cranial and mandibular traits. Canadian Journal of Zoology 77:632-645.
  6. 6,0 6,1 Molinari J. (2007). Variació geogràfica en els venados de coa blanca (Cervidae, Odocoileus) de Veneçola, en émfasis en O. margaritae, l'espècie nana de l'Illa de Margarita. Memòria de la Fundació La Salle de Ciències Naturals 167:29-72.
  7. Gallina, Sonia; Salvador Mandujano, Joaquín Bell, Hugo Fernando López Arévalo, Manuel Weber White-Tailed Deer ‘‘Odocoileus virginianus’’ (Zimmermann 1780) (pdf)
  8. Baker, R. H. (1984). Origin, classification and distribution. Pp. 1-18. En: L. K. Halls (Ed.), White-tailed deer - ecology and management. Stackpole Books, Harrisburg, Pennsylvania, USA.
  9. Brokx, P. A. (1984). South America. Pp. 525-546. En: L. K. Halls (Ed.), White-tailed deer - ecology and management. Stackpole Books, Harrisburg, Pennsylvania, USA.
  10. Eisenberg, J. F. (2000). The contemporary Cervidae of Central and South America. Pp. 189-202. En: I. S. Vrba i G. B. Schaller (Eds.), Antelopes, deer, and relatives-fossil record, behavioral ecology, systematics, and conservation. Yale University Press, New Haven, USA.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons