Propithecus coquereli
El sifaca de Coquerel (Propithecus coquereli) és un primat estrepsirrino de la família Indriidae.[1] Com tots els lémurs és endèmic de Madagascar, al nort de l'illa, en la regió de Sofia.[2][1]
Descrita en 1867 per a. Grandidier com Cheirogalus coqwuereli, va anar posteriorment considerada una subespecie del sifaca de Verreaux, fins que en 2001 va ser elevada a la categoria d'espècie per Groves i per Major i colaboradors en 2004.[2]
El seu cos medix de 42 a 50 cm, més la coa que alcança els 50 o 60 cm, i pesa casi quatre quilograms; és una espècie de tamany mig dins d'este gènero. De cos blanc, en pit i zones interiors i exteriors de cuixes i braços marrons. La cara i el morro són negres en un to blanquecino damunt del nas. Les orelles són nuetes, menudes i negres i els ulls grocs.[2]
P. coquereli habita en boscs mixts secs, en les seues orles de xara i en manglarés, des del nivell de la mar fins als 300 m d'altitut. Fitófagos generalistes, s'alimenten de fulls nous, corfa, flors i fruts en l'estació humida i fulls madurs i brots en la seca. La gestació dura uns 160 dies, i els #naiximent tenen lloc entre juny i juliol. Les crío en nàixer es pengen del pit de les seues mares fins que al més trepen a la seua esquena. Tots els membres del grup acicalan, juguen i transporten a les crío. Als sis mesos són independents i a l'any alcancen el seu creiximent màxim. Alcancen la madurea sexual als dos anys i mig. Són diürns i arbòreus; a sovint descendixen al sol i és la seua forma de desplaçar-se pel sol la que millor els diferencia de P. verreauxi. Viuen en menuts grups de 3 a 10 individus en àrees de campeo de 4 a 9 ha.[2]
El seu estatus en la Llista Roja de la UICN és de «espècie en perill d'extinció», degut a que en les últimes tres generacions (uns 50 anys) la seua població ha descendit a la mitat, causat per la pèrdua de la superfície i calitat de l'el seu hàbitat que s'ha transformat en pastures per a ganado per mig d'incendis i deforestat per a la recolecció de llenya. Ademés la seua caça com a aliment s'està incrementant. Estes causes no cessen i de no fer-ho pronte la població descendirà i es deurà catalogar com espècie en perill crític d'extinció. Espècie protegida per l'apèndix I de CITES. Existixen poblacions de sifaca de Coquerel dins de les àrees de conservació i protecció del Parc nacional de Ankarafantsika i de la Reserva Especial de Bora.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:MSW3
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mittermeier, R. A., C. Schwitzer, I. I. Louis Jr & M. C. Richardson (2013). «Family Indriidae (Woolly Lemurs, Sifakas and Indri)», in: Mittermeier, R. A. Rylands, A. B. & Wilson, D. I. eds (2013). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 951. ISBN 978-84-96553-89-7.