Eulemur flavifrons
Eulemur flavifrons, lémur negre d'ulls blaus, és una espècie de mamífer primat de la família Lemuridae. Com tots els lémurs és endèmic de Madagascar i es distribuïx al noroest de l'illa.[1]
Des de que va ser descrit per John Edward Gray en 1867 el seu estatus com a espècie ha segut discutit. Pel desconeiximent de les localitats a on varen ser capturats els escassos individus que existien en els museus, res es coneixia sobre esta espècie en la naturalea fins a la seua «redescubrimiento» en 1983. Anàlisis genètics portats a terme per l'equip de R. Mittermeier varen concloure en 2008 que es tracta d'una espècie distinta del lémur negre, en qui es hibrida en algunes zones.
Medix entre 39 i 45 cm més la coa que alcança de 51 a 61 cm i pesen casi 2 kg. Són lémurs mijans en dimorfisme sexual i semblats als lémurs negres, d'els qui es diferencien pel seu llauger menor tamany, el color gris azulado o verdoso dels ulls i la falta de penachos blancs de les orelles. Els machos són totalment negres en una cresta de pell en la #front.Les femelles són de dorades anaranjadas a bronzejada rojosa per l'esquena i grisa blancuzco per la pancha, els peus i mans són roig obscur, el hocico gris obscur i la cara més clara.
Es troba des de selvas subtropicales primàries i secundàries fins a boscs secs caducifolios. S'alimenta fonamentalment de fulls i fruts. Ademés poden menjar insectes, fongos i flors.
La còpula de produïx d'abril a juny i el naiximent entre agost i octubre. Les femelles paren una sola crío despuix d'uns 125 dies de gestació que permaneixerà agarrada a la pancha durant tres semanes. A partir de la quarta semana li les pot trobar en l'esquena de la mare, i a partir de la sexta donen breus passejades a quatre pates sobre les branques. Són acicaladas per la mare i per atres membres del grup. En la dècima semana de vida comencen a alimentar-se de fulls, flors, insectes, i són desmamades entre el sext i sèptim més.
És una espècie arbòrea i catemeral —els seus patrons d'activitat no s'ajusten a un determinat moment del dia; són tant nocturns com a diürns i crepusculares—. Són més actius de matí i en anochecer i l'activitat nocturna s'incrementa en nits de plenilunio rebujades. El tamany dels grups varia entre dos i quinze individus el núcleu dels quals ho constituïxen una o dos femelles madures i una o dos femelles jóvens. Els machos posseïxen unes relacions més laxas i a sovint canvien de grup. La seua àrea de campeo oscila entre 4 i 20 ha.
És un dels primats més sériament amenaçats d'extinció, i s'inclou en la llista d'Els 25 primats en major perill del món.[2] El seu estatus en la Llista Roja de la UICN és de «en perill crític» per la pèrdua d'hàbitat per crema i transformació en zones de cultiu, furtivismo i comerç illegal. S'estima que en tres generacions —24 anys— haurà desaparegut el 80 % de la seua població, que en 2001 era d'uns mil individus.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Schwitzer, C., R. A. Mittermeier, I. I. Louis Jr & M. C. Richardson (2013). «Family Lemuridae (Bamboo, True and Ruffed Lemurs)», in: Mittermeier, R. A. Rylands, A. B. & Wilson, D. I. eds (2013). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 951. ISBN 978-84-96553-89-7.
- ↑ Schwitzer, C., Mittermeier, R.A., Rylands, A.B., Taylor, L.A., Chiozza, F., Williamson, I.A., Wallis, J. and Clark, F.I. (eds.)(2012).IUCN/SSC Primat Specialist Group (PSG), International Primatological Society (IPS), Conservation International (CI) i Bristol Zoological Society (BZS).
- 1-91.