Papio hamadryas
_female.jpg){kind=link}
El hamadríade (Papio hamadryas), també conegut com papión sagrat, papión, babuino hamadryas i babuino sagrat egipcíac, és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae que viu en els semidesiertos, sabanas seques i zones rocoses d'Egipte, Sudan, Eritrea, Etiopia i Somàlia. També existixen menudes poblacions en la península aràbiga, propenques a les costes del Mar Rojo, que s'ignora si són d'orige natural o han segut introduïdes per l'home (cosa que sembla més provable).
De la mateixa manera que en el restant dels babuinos i molts atres primats, esta espècie presenta dimorfisme sexual. Els machos són molt més grans i corpulentos que les femelles, dotats de claus de major tamany que usen en les baralles i un cabellam sobre el cap i els muscles que els fa semblar més grans i perillosos de lo que són. El pelaje del hamadríade és grisáceo en el cas dels machos i pardo clar en el de les femelles, sent en abdós sexes més llarc que el d'atres espècies de babuinos. La cara, mans i anques són rojoses.
Els hamadríades viuen en ambients més secs que el restant de babuinos (denominats colectivamente "babuinos de sabana"), pero necessiten beure en certa freqüència, per #lo que els grups no s'allunten mai d'una font d'aigua. Dormen en coves o resguardant-se entre les roques, i tenen una alimentació omnívora, encara que la major part de la seua dieta es compon de raïls i plantes crasas.
Sobre la seua vida social, el hamadríades forma grups familiars dirigits i defesos per un macho alfa, únic autorisat a reproduir-se, algun macho subadulto, vàries femelles (15 com a màxim) i les seues crío de curta edat. Quan estes maduren solen abandonar el grup en busca d'atres nous a on instalar-se, encara que no són pocs els individus que permaneixen en la seua banda d'orige. Els machos defenen #feroçment el seu territori i harem en fiereza davant els intrusos que pretenguen arrebatar-li'ls.
Durant el Antic Egipte, el hamadríade va ser domesticat en algunes zones per a que recolectara fruts en les palmeras i inclús per a custodiar les raberes d'ovellas, a modo de gos pastor. La relació entre hòmens i mones va aplegar a ser tan estreta llavors que el hamadríade va ser adorat com un deu local menor, Babi (del nom del qual procedix la pròpia paraula babuino), una de les múltiples formes adoptades per Thot. És per esta raó que rep a voltes l'apelatiu de "babuino sagrat". En l'actualitat (2019), el hamadríade ya no goja de l'aprecie d'antany, pero tampoc corre perill: la pressió humana, dèbil en les regions a on viu, ho ha expulsat d'algunes zones, els seus depredadors naturals són l'hiena tacada i el lleopart encara que en temps històric contava com a depredador al lleó que va ser exterminat de les àrees com Eritrea, Djibouti, gran part de Somàlia i part d'Etiopia a on ara este primat es troba.