Anar al contingut

Prodeinotherium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 05:50 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Prodeinotherium (Prodeinotherium)


Prodeinotherium (pro - "abans" i Deinotherium "béstia terrible") és un gènero extint de proboscídeo pertanyent a la família Deinotheriidae, que va viure en Àfrica, Europa i Àsia a principis i mediats del Mioceno.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Prodeinotherium jaws lateral view.JPG
Vista lateral de les mandíbules inferiors de Prodeinotherium bavaricum en el Naturkundemuseum Ostbayern

Prodeinotherium alcançava el tamany de l'actual elefant asiàtic, en prop de 3 metros fins als muscles, pero diferia dels elefants per posseir un parell de claus tornats cap a avall en la seua mandíbula inferior.

En apariència general i molta característiques era similar a Deinotherium (en el qual forma la subfamília Deinotheriinae (Sanders et al. 2004), pero diferia en ser de menor tamany, tindre membres davanters més curts, i ademés en varis detalls de la forma de les dents.[2]

L'espècie més antiga d'este gènero és Prodeinotherium hobleyi, que va viure en el Mioceno Inferior de Kènia, Namíbia i Suràfrica[1] (fa entre 18 a 20 millons d'anys). Els fòssils de Prodeinotherium hobleyi també varen ser trobats en Jebel Zelten en Líbia.[3] Un molar d'un menut Prodeinotherium d'Eritrea pot pertànyer també a esta espècie i ser de la mateixa época.

Prodeinotherium hobleyi va ser major i més especialisat que el seu predecessor del Oligoceno, Chilgatherium. Va florir per varis millons d'anys, abans de ser súbitamente reemplaçat a mitan del Mioceno pel jagantesc Deinotherium.[2]

  1. 1,0 1,1 . Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2012. Consultat el 25 de giner de 2013.
  2. 2,0 2,1 Sanders, W. J., Kappelman, J. & Rasmussen, D. T., 2004 New large-bodied mammals from the clapix Oligocene site of Chilga, Ethiopia. Acta Palaeontologica Polonica Vol. 49, no.3, pp. 365–392
  3. Natural History Museum of Crete