Egarapithecus narcisoi
Egarapithecus narcisoi és una espècie extinta de primat catarrino de la família Pliopithecidae que va viure a mitan del Mioceno. És l'única espècie coneguda del seu gènero.
Els restants d'este pliopitécido varen ser trobats en la localitat espanyola de Terrassa (Vallesiense tardà, MN 10), que consistix en fragments mandibulars esquerres i drets en rencs de dents parcials i un P(3) aïllat, provablement pertanyent al mateix individu, descrit i assignat a I. narcisoi.[1]
Esta és una espècie tardana de la família que va ser datat al voltant de Plantilla:Ma lo que representa l'última aparició de la família en el continent europeu. Morfològicament és el membre més distant del morfotipo dels Pliopithecidae, mostrant moltes autapomorfías que accentuen sobretot les dels restants membres de la subfamília Crouzeliinae. Un anàlisis cladístico basat en molar inferiors, realisats en la finalitat d'evaluar tentativamente les relacions filogenético de Egarapithecus ho situen dins de Crouzeliinae, encara que varis cladograma igualment parsimoniosos són possibles a la llum de l'evidència actual. Açò és per l'incertitut sobre la posició de Plesiopliopithecus i Crouzelia (considerat com a gèneros distints), com a resultat dels esclavons que falten i l'important grau d'homoplasia aparentment involucrats en l'evolució dental dels Crouzeliinae.
Ya siga que Egarapithecus estiga relacionat en Crouzelia o Anapithecus (esta última hipòtesis tentativamente favorida) no es pot resoldre definitivament en el material disponible actualment i requeriria una major investigació. Està clar, no obstant, que Egarapithecus és un dels membres més derivats i especialisats de la família Pliopithecidae.[2]