Patagioenas subvinacea
La coloma vinosa,[1] coloma colorada, coloma morada o coloma rojosa (Patagioenas subvinacea)[2] és una espècie d'au columbiforme de la família Columbidae que viu des del sur de Costa Rica fins a l'oest d'Equador, Bolívia i Brasil central. Pertany a un menut subgénero, Oenoenas,[3] dins de Patagioenas d'aspecte prou senzill i en cridades característics.[3] De la mateixa manera que els demés membres del seu gènero, anteriorment estava inclosa dins del gènero Columba, fins que es va reconéixer el gènero Patagioenas.
La coloma vinosa medix 28 cm de llarc i pesa al voltant de 170 g i és de color rosat violáceo, que es torna més rojós en l'esquena. La coa i les plomes de les ales primàries són de color marró obscur, el pico és de color negre, i les pates són de color morat rojós. El iris generalment és roig, pero a voltes, a lo manco en la conca de l'Amazones, pot ser groc pàlit (no obstant, per l'efecte roig en el anell ocular, el iris mai es veu notòriament blanc com en els adults de la subespecie de la coloma simpátrica Plumbeous, P. Plumbea. La femella és de tons més apagats i llaugerament més obscura que el macho, i els jovenils tenen el cap, el coll i el pit de color pardo grisáceo, en patrons escamados rojosos o canella en el cap i les parts superiors.
Té un to fort i prou alt en gornejar, en pauses importants entre els cridats, de la mateixa manera que els seus familiars. Existixen variacions geogràfiques en les seues vores, en algunes poblacions que emeten cridades de quatre notes, mentres que unes atres les emeten de tres notes.
En Centroamérica, la coloma vinosa és substituïda en altituts més baixes pel seu parent propenc, el molt similar la coloma piquicorta (P. Nigrirostris). Les dos espècies es diferencien per l'anomenades, que són més ràpides i menys complexes en esta última.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1998). «[https://ardeola.org/uploads/articles/docs/377.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quarta part: Pterocliformes, Columbiformes, Psittaciformes i Cuculiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 45 (1): 87-96. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 de setembre de 2015.
- ↑ F. Bernis, I. de Juana, J. del Clot, M. Fernández-Cruz, X. Ferrer, R. Sáez-Royuela i J. Sargatal, Nomenes en castellà de les aus del món recomanats per la SÈU (4ª partix p. 88)
- ↑ 3,0 3,1 Johnson et al. (2001)