Johannes Georg Bednorz
Johannes Georg Bednorz (Neuenkirchen, 16 de maig de 1950) és un físic alemà laureado en el Premi Nobel de Física en 1987 junt a Karl Alexander Müller pel descobriment conjunt en el camp de la superconductividad de materials ceràmics.[1]
El descobriment de la superconductividad a alta temperatura per Georg Bednorz i K. Alexander Müller en 1986 seguix sent un dels alvanços més importants en la física de la matèria condensada.[2] Ha tingut un profunt efecte tant en la comprensió científica com en l'innovació tecnològica, estimulant l'investigació de nous materials i creant possibilitats per a sistemes energètics, transport, medicina i computació. Encara que encara existixen desafius, l'exploració contínua de la superconductividad a alta temperatura promet alvanços significatius en moltes indústries, convertint-la en una de les fronteres més emocionants de la ciència i la tecnologia moderna.[3]
- ↑ Bednorz, J. G., & Müller, K. A. (1986). Possible High-Tc Superconductivity in the Ba-La-Cu-O System. Zeitschrift für Physik B Condensed Matter, 64(2), 189-193.
- ↑ Tinkham, M. (2004). Introduction to Superconductivity (2nd ed.). Dover Publications. 380 pag, ISBN: 978-0486435038
- ↑ Müller, K. A., & Bednorz, J. G. (1987). High-Temperature Superconductivity in the Copper-Oxide System. Science, 237(4810), 1133-1139.