Protestantisme

El protestantisme és una de les branques del cristianisme que seguix els principis teològics de la Reforma protestant. Els protestants varen ser originàriament grups de dissidents que, alegant que la Iglésia catòlica venia incorrent en numerosos errors teològics, es varen separar d'esta en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, en un procés que es denomina la Reforma protestant. Des de llavors, els protestants neguen el primat del apòstol Pedro i per tant la successió apostólica dels bisbes de Roma i l'eficàcia dels sacraments.

Els protestants creuen en el sacerdoci de tots els creents, la salvació solament per la fe i no per les bones obres, i la autoritat suprema de la Bíblia (en un cànon distint) per damunt de la tradició apostólica (sola scriptura).

Les principals organisacions mundials que arrepleguen a la majoria de protestants són:

• Consell Mundial d'Iglésies
• Comunió Mundial d'Iglésies Reformades
• Aliança Evangèlica Mundial
• Comunió anglicana

El terme protestant feya referència originàriament als partidaris de les idees luteranas de la Reforma en Alemània a raïl de la seua protesta i resistència als edictes imperials que intentaven buscar l'uniformitat religiosa d'Alemània. Per a uns atres, l'apelatiu se'ls va atribuir en ocasió de que els príncips que seguien a Martín Lutero varen protestar per no poder assistir a la Dieta de Espira en 1529, apelant al concilie.

La doctrina luterana (alguns elements centrals de les propostes de Martín Lutero, ademés d'en les noventa y cinco tesis del manifest colocat en la porta de la Iglésia de Tots els Sants de Wittenberg el 31 d'octubre de 1517, es presenten en les seues obres 'Catecisme Major' i 'Els Artículs de Esmalcalda') giraria entorn a l'idea de que la Bíblia és l'única autoritat en matèria de fe per a l'Iglésia i en la necessitat absoluta de la gràcia de Deu per a que l'home, per mig de la sola fe en Crist i el Evangelio, puga ser salvat per Deu en un acte de conversió interior.

El protestantisme és molt divers, i és prou més heterogéneu que la Iglésia catòlica i la Iglésia ortodoxa, tant des del punt de vista teològic com el eclesiàstic. El protestantisme no conta en una autoritat suprema ni té unitat estructural. Ni són un sol grup unit en les mateixes creències. Els protestants varen desenrollar l'idea de la «Iglésia invisible», que es contrapon a la posició catòlica, que veu en la Iglésia catòlica l'única Iglésia verdadera, fundada per Jesús.

Per la diversitat de mills grups que es varen sumar al protestantisme i les seues diferències doctrinales, el mateix no es correspon en el model d'una sola iglésia ni una doctrina homogénea. A pesar de les coincidències originals expressades principalment en les Cinc Soles, encara en els seus orígens, no es podria parlar d'un moviment sólidamente uniforme en este aspecte. El protestantisme habitualment s'expressa en tres tipos de moviments o #congregació:

• Aquell que es correspon a iglésies de caràcter nacional, com la Iglésia d'Anglaterra (anglicanismo) en el Regne Unit i l'àmbit dels seus excolonias, les iglésies luteranas en Alemània i Escandinavia, i les iglésies calvinistas (reformats i presbiterianos) en Suïssa, Països Baixos i Escòcia. (Les iglésies metodistas i algunes iglésies batistes, encara que sense caràcter nacional, són agrupades en este primer tipo).
• Aquell que es correspon a iglésies de caràcter congregacional, com les iglésies congregacionalistas, les iglésies puritanas, les iglésies anabaptistas (menonitas, germans) i la majoria d'iglésies batistes; o a iglésies evangèliques, de caràcter lliure i generalment calvinistas, encara que anabaptistas. Solen cridar-se iglésies de la segona reforma.
• Aquell que es correspon a moviments pentecostales o carismàtics, sorgits de diverses iglésies protestants o sense continuïtat històrica.

Existixen aproximadament 800 millons 640 mil protestants, un 30 % del total de cristians, distribuïts en diferents denominacions que seguixen distintes interpretacions de la Bíblia.