Charadriiformes
Les caradriformes (Charadriiformes) són un gran clado d'aus neognatas dividit en varis grups (sis suborden) que presenten 351 espècies[1] conegudes, distribuïdes per tot lo món en una àmplia varietat d'hàbitats. Degut a que totes estan relacionades (d'una o una atra forma) en l'aigua, tant dolça com a salada, se'ls coneix com a aus playeras. Esta classificació seguix la que s'establix en l'obra Handbook of the Birds of the World, que exclou de les Caradriformes la família Otididae. El terme llatí charadrius es referix a un pardal groc citat en la Bíblia Vulgata, i a la seua volta sembla provindre del grec χαραδριός, au aquàtica d'hàbits nocturns que, segons Aristóteles, podia curar l'aliacrà en la visió.[2]
Són aus que van des d'un tamany menut al mijà o gran. Potser els seus representants més conegudes siguen les gavines de la família Laridae.
L'alimentació és variada, com correspon a un grup en tanta diversitat. Des de les mencionades gavinas, que són pràcticament omnívoras, encara que s'alimenten principalment de peix, fins als que s'alimenten de menuts invertebrats, crustacis i moluscs, com els limícolas (la família dels quals més numerosa és la Scolopacidae).