Selasphorus flammula

Erro al crear miniatura:

colibrí volcanero (Selasphorus flammula)

El colibrí volcanero (Selasphorus flammula), també cridat estrela volcanera (en Panamà) o chispita volcanera (en Costa Rica), és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Selasphorus. És natiu del surest d'América Central.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx per la cordillera Volcànica Central de Costa Rica i en la cordillera de Talamanca en Costa Rica i oest de Panamà.

Esta espècie és considerada comuna en les seues hàbitats naturals: les zones obertes cobertes de maleza en les ales de les montanyes altes; els pasturages de páramo i els hàbitats similars a l'páramo (clars, vores de bosc, xares, etc.). També en el subpáramo, ciènages, xares secundàries en cicatrius d'esmonyides de terres o depòsits de cendra volcànica, pasturages de xara de terres altes i vores de camins, clars i vores de bosc frondós achaparrado i linderos de bosc més alt. Entre 1800 i 3800 m d'altitut, més abundant al voltant dels 2400 m.

Descripció

Medix solament 7,5 cm de llongitut. El macho pesa 2,5 g i la femella 2,8 g. El seu pico negre és curt i recte. El colibrí volcanero adult té l'esquena verda bronze i les vores de la coa rojós i negre. El color de la gola varia segons la zona, sent grisa-morat en la cordillera de Talamanca; roig en les montanyes del Poás-Barva; i de color rosa púrpura en la zona de Irazú-Turrialba. El restant de les parts inferiors són blanques. La femella és similar, pero el seu coll és blanc en taques obscures. Les aus jóvens s'assemblen a la femella, pero tenen franges beige en la part superior del plomall.

Comportament

La femella és completament responsable de la construcció de nius i l'incubació. Esta posa dos ous blancs en el seu menut niu a entre un i cinc metros d'altura, en les xares o en una raïl.

L'aliment d'esta espècie és el néctar, pres d'una gran varietat de flors menudes, incloent Sàlvia i Fuchsia, i normalment atres espècies polinizadas per insectes. De la mateixa manera que atres colibríes, este també menja alguns menuts insectes com una font essencial de proteïnes. En la temporada d'crío el macho és visible en espais oberts en flors i defén els seus territoris d'alimentació de manera agressiva en vols bruscs. La seua vora és una espècie de chiulit.

Esta espècie se substituïx a altituts més baixes pel seu parent, el colibrí centelleante Selasphorus scintilla.

Curiositats

A partir del 2011, esta espècie de colibrí ix retratat en el revers dels billets de ₡20.000 costarricenses.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie S. flammula va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Osbert Salvin en 1865 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Volcà de Cartago», és dir «Volcà Irazú, Costa Rica».

Etimologia

El nom genèric masculí «Selasphorus» es compon de les paraules del grec «selas» que significa ‘llum, flama’, i «phoros» que significa ‘que du’; i el nom de l'espècie «flammula», és un diminutivo de la paraula del llatí «flamma» que significa ‘flama’.

Taxonomia

Les distribucions d'crío de les subespecies són alopátricas, pero els moviments post-reproductors poden donar lloc a que algunes subespecies se superponguen en la temporada no reproductiva, en particular torridus en l'àrea de distribució de flammula o de simoni.

Subespecies

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC) i Clements Checklist/eBird es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:

• Selasphorus flammula flammula V, 1865 – Costa Rica Central (volcans Irazú i Turrialba).
• Selasphorus flammula torridus V, 1870 – Sur de Costa Rica (Cordillera de Talamanca) i extrem oest de Panamà (volcà Barú).
• Selasphorus flammula simoni V, 1910 – Costa Rica central (volcans Poás i Barva).