Anar al contingut

Troglodytes cobbi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:38 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
T. cobbi (Troglodytes cobbi)

Plantilla:Ficha de tàxon

El chochín malvinero[1] o ratona malvinera (Troglodytes cobbi),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae pertanyent al numerós gènero Troglodytes. És endèmica de les Illes Malvines. Va ser classificat anteriorment com subespecie del chochín criollo (Troglodytes aedon) pero ara és comunament considerat com una espècie separada, per les diferències en el plomall, vora, ecologia i morfologia.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

No es troba en cap de les illes principals de les Malvines Orientals i Occidentals, pero sí en moltes de les illes alluntades de la costa. Les illes a on li l'ha avistar inclouen les illes Kindey, Carcass, Bird, Siga, Siga Lion, Direction, Fox Point, Halway Cove, Big Samuel, Little Samuel, Beef, Calista, Coffin, Flat Wolfe, George, Halfway Cove, Knob, Mid, North Wedge, Saddle, Speedwell, Wedge, Wes, Wolfe, Cliff Knob, Ship, North, Middle, Motley i Beauchêne, i illot Edgar Ridge. És plausible, pero no està confirmat, que el chochín malvinero habitara les Malvines Orientals i Occidentals abans de 1800. Des de 1771, pràcticament tota la pastura tussac ha segut eliminat de les principals Malvines Orientals i Occidentals.[4]

Esta espècie és comuna en les seues hàbitats adequats: les plages, ales rocoses, clavills i penya-segats d'illes i illots en pasturages tussac (Poa flabellata), una planta característica de les Malvines que és alta i densa. També pot donar-se llunt dels rodales de pastura tussac, en zones a on no hi ha depredadors introduïts. També utilisa en freqüència les plages i costes, forrajeando en els montons d'algues llavades. A diferència del més generaliste chochín rata (Troglodytes musculus), que pot trobar-se comunament en hàbitats antropogénicos com a jardins, bardices, plantacions d'arbres/arbustos i edificis abandonats, esta espècie no s'adapta a eixos ambients.[4]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 16 d'octubre de 2012. P. 393.
  2. . avibase. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Campagna2012
  4. 4,0 4,1 Plantilla:Birds of the World